La poesia és una forma del coneixement visionari.
divendres, 12 de juny del 2026
Final d'estirp
Darrera funció, darrer espectacle.
La llum s'apaga i els fanals es marceixen.
Hem anat prou lluny en el nostre desig?
Els astres es ponen en secrets de llum.
Ens fan sentir estranys enmig de la tempesta,
estranys, ocults, amagats dins les
coves,
arrecerats de la llum en les balmes i els pous.
I me n'aniré un bon dia
sense haver entés del tot
què hi havia vingut a fer.
dijous, 19 de novembre del 2020
TdE229. Georges Brassens. La Mauvaise Réputation
Paroles de la chanson La Mauvaise Réputation par Georges Brassens
Au village, sans prétention,
J'ai mauvaise réputation ;
Que je me démène ou je reste coi,
Je pass’ pour un je-ne-sais-quoi.
Je ne fais pourtant de tort à personne,
En suivant mon ch’min de petit bonhomme ;
Mais les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Non, les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Tout le monde médit de moi,
Sauf les muets, ça va de soi.
Le jour du quatorze-Juillet,
Je reste dans mon lit douillet ;
La musique qui marche au pas,
Cela ne me regarde pas.
Je ne fais pourtant de tort à personne,
En n'écoutant pas le clairon qui sonne ;
Mais les braves gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Non les braves gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Tout le monde me montre du doigt,
Sauf les manchots, ça va de soi.
Quand je croise un voleur malchanceux,
Poursuivi par un cul-terreux;
Je lance la patte et pourquoi le taire,
Le cul-terreux se r’trouv’ par terre.
Je ne fait pourtant de tort à personne,
En laissant courir les voleurs de pommes ;
Mais les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Non les braves gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Tout le monde se ru’ sur moi,
Sauf les culs-d’-jatt’, ça va de soi.
Pas besoin d'être Jérémi’,
Pour d’viner l’ sort qui m'est promis :
S'ils trouv’nt une corde à leur goût,
Ils me la passeront au cou.
Je ne fais pourtant de tort à personne,
En suivant les ch’mins qui ne mèn’nt pas à Rome ;
Mais les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Non les brav’s gens n'aiment pas que
L'on suive une autre route qu'eux…
Tout le monde viendra me voir pendu,
Sauf les aveugl’s, bien entendu.
https://www.youtube.com/watch?v=26Nuj6dhte8&feature=youtu.be
TdE228. [Poesia] Sempre hi ha algú que ens mira de reüll
Sempre hi ha algú que ens mira de reüll
Si escrius de manera rara, et miren de reüll.
Si ets un visionari, et miren de reüll.
Si creus en esoterismes, et miren de reüll.
Si ets espiritualista, et miren de reüll.
Si no segueixes els dictats estètics dels temps que corren, et miren de reüll.
Si qüestiones les polítiques oficials, et miren de reüll.
Si critiques la falsa progressia, et miren de reüll.
Si fas sempre la teua, et miren de reüll.
Si ets antropofòbic, et miren de reüll.
Si el prestigi i els aplaudiments te la bufen, et miren de reüll.
Si ets poèticament incorrecte, et miren de reüll.
Si ets autista solitari, et miren de reüll.
Si no defenses cap causa defensable, et miren de reüll.
Si vols ser un ésser lliure, et miren de reüll.
Si no vols tenir parella ni vols ésser promiscu, et miren de reüll.
Si vas contra corrent, et miren de reüll.
Si penses que la veritat no és patrimoni de ningú, et miren de reüll.
Si vols que et deixen en pau el cos i l’ànima, et miren de reüll.
Sempre hi haurà algú que ens mirarà de reüll.
El Ràfol de Salem, 19 de novembre de 2020
dilluns, 16 de novembre del 2020
TdE227. [Saviesa] Cohèlet: sobre la vanitat
LIBER ECCLESIASTAE
CAPUT 12
1 memento creatoris tui in diebus iuventutis tuae antequam veniat tempus adflictionis et adpropinquent anni de quibus dicas non mihi placent
2 antequam tenebrescat sol et lumen et luna et stellae et revertantur nubes post pluviam
3 quando commovebuntur custodes domus et nutabuntur viri fortissimi et otiosae erunt molentes inminuto numero et tenebrescent videntes per foramina
4 et claudent ostia in platea in humilitate vocis molentis et consurgent ad vocem volucris et obsurdescent omnes filiae carminis
5 excelsa quoque timebunt et formidabunt in via florebit amigdalum inpinguabitur lucusta et dissipabitur capparis quoniam ibit homo in domum aeternitatis suae et circumibunt in platea plangentes
6 antequam rumpatur funis argenteus et recurrat vitta aurea et conteratur hydria super fontem et confringatur rota super cisternam
7 et revertatur pulvis in terram suam unde erat et spiritus redeat ad Deum qui dedit illum
8 vanitas vanitatum dixit Ecclesiastes omnia vanitas
9 cumque esset sapientissimus Ecclesiastes docuit populum et enarravit quae fecerit et investigans conposuit parabolas multas
10 quaesivit verba utilia et conscripsit sermones rectissimos ac veritate plenos
11 verba sapientium sicut stimuli et quasi clavi in altum defixi quae per magistrorum concilium data sunt a pastore uno
12 his amplius fili mi ne requiras faciendi plures libros nullus est finis frequensque meditatio carnis adflictio est
13 finem loquendi omnes pariter audiamus Deum time et mandata eius observa hoc est enim omnis homo
14 et cuncta quae fiunt adducet Deus in iudicium pro omni errato sive bonum sive malum sit
http://www.thelatinlibrary.com/bible/ecclesiastes.html#12
El record del Creador i la vellesa
12
1 I recorda't del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s'apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa, els més vigorosos s'encorben; les dones que abans molien són poques i deixen de moldre, les qui guaitaven per les finestres ja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrer mentre s'apaga la remor de la mola; l'home es lleva amb el cant dels ocells, però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espanta i es té por de fer camí. L'ametller floreix,
la llagosta s'engreixa i la tàpera madura, però l'home se'n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda't del teu creador abans no es rompi el fil de plata i el llantió d'or s'esberli, abans no s'esmicoli la gerra a la font i la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra, el lloc on era, i l'alè de vida retorni a Déu,
ell que l'havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
http://www.abcat.org/bci/
CAPUT 12
1 memento creatoris tui in diebus iuventutis tuae antequam veniat tempus adflictionis et adpropinquent anni de quibus dicas non mihi placent
2 antequam tenebrescat sol et lumen et luna et stellae et revertantur nubes post pluviam
3 quando commovebuntur custodes domus et nutabuntur viri fortissimi et otiosae erunt molentes inminuto numero et tenebrescent videntes per foramina
4 et claudent ostia in platea in humilitate vocis molentis et consurgent ad vocem volucris et obsurdescent omnes filiae carminis
5 excelsa quoque timebunt et formidabunt in via florebit amigdalum inpinguabitur lucusta et dissipabitur capparis quoniam ibit homo in domum aeternitatis suae et circumibunt in platea plangentes
6 antequam rumpatur funis argenteus et recurrat vitta aurea et conteratur hydria super fontem et confringatur rota super cisternam
7 et revertatur pulvis in terram suam unde erat et spiritus redeat ad Deum qui dedit illum
8 vanitas vanitatum dixit Ecclesiastes omnia vanitas
9 cumque esset sapientissimus Ecclesiastes docuit populum et enarravit quae fecerit et investigans conposuit parabolas multas
10 quaesivit verba utilia et conscripsit sermones rectissimos ac veritate plenos
11 verba sapientium sicut stimuli et quasi clavi in altum defixi quae per magistrorum concilium data sunt a pastore uno
12 his amplius fili mi ne requiras faciendi plures libros nullus est finis frequensque meditatio carnis adflictio est
13 finem loquendi omnes pariter audiamus Deum time et mandata eius observa hoc est enim omnis homo
14 et cuncta quae fiunt adducet Deus in iudicium pro omni errato sive bonum sive malum sit
http://www.thelatinlibrary.com/bible/ecclesiastes.html#12
El record del Creador i la vellesa
12
1 I recorda't del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s'apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa, els més vigorosos s'encorben; les dones que abans molien són poques i deixen de moldre, les qui guaitaven per les finestres ja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrer mentre s'apaga la remor de la mola; l'home es lleva amb el cant dels ocells, però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espanta i es té por de fer camí. L'ametller floreix,
la llagosta s'engreixa i la tàpera madura, però l'home se'n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda't del teu creador abans no es rompi el fil de plata i el llantió d'or s'esberli, abans no s'esmicoli la gerra a la font i la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra, el lloc on era, i l'alè de vida retorni a Déu,
ell que l'havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. 11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s'assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
12 A més d'aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
13 Final de l'obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. 14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.http://www.abcat.org/bci/
TdE226. Algunes tipologies possibles de poetes
*Algunes tipologies possibles de poetes*
El poeta anònim
El poeta oblidat
El poeta perdut
El poeta desencisat
El poeta inspirat
El poeta de primera
El poeta de segona
El poeta premiat
El poeta finalista
El poeta recuperat
El poeta inèdit
El poeta novell
El poeta vell
El poeta protagonista
El poeta intimista
El poeta místic
El poeta social
El poeta contemplatiu
El poeta homenatjat
El poeta antic
El poeta modern
El poeta clàssic
El poeta formalista
El poeta informalista
El poeta autista
El poeta avantguardista
El poeta autàrquic
El poeta anàrquic
El poeta àrtic
El poeta antàrtic
El poeta catàrtic
El poeta conspiracionista
El poeta enamorat
I el desenamorat
El poeta callat
El fals poeta
(Versió corregida, augmentada i inacabada)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)