dijous, 19 de novembre del 2020

TdE229. Georges Brassens. La Mauvaise Réputation

Paroles de la chanson La Mauvaise Réputation par Georges Brassens

Au village, sans prétention, 
J'ai mauvaise réputation ; 
Que je me démène ou je reste coi, 
Je pass’ pour un je-ne-sais-quoi. 
Je ne fais pourtant de tort à personne, 
En suivant mon ch’min de petit bonhomme ; 
Mais les brav’s gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Non, les brav’s gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Tout le monde médit de moi, 
Sauf les muets, ça va de soi. 

Le jour du quatorze-Juillet, 
Je reste dans mon lit douillet ; 
La musique qui marche au pas, 
Cela ne me regarde pas. 
Je ne fais pourtant de tort à personne, 
En n'écoutant pas le clairon qui sonne ; 
Mais les braves gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Non les braves gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Tout le monde me montre du doigt, 
Sauf les manchots, ça va de soi. 

Quand je croise un voleur malchanceux, 
Poursuivi par un cul-terreux; 
Je lance la patte et pourquoi le taire, 
Le cul-terreux se r’trouv’ par terre. 
Je ne fait pourtant de tort à personne, 
En laissant courir les voleurs de pommes ; 
Mais les brav’s gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Non les braves gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Tout le monde se ru’ sur moi, 
Sauf les culs-d’-jatt’, ça va de soi. 

Pas besoin d'être Jérémi’, 
Pour d’viner l’ sort qui m'est promis : 
S'ils trouv’nt une corde à leur goût, 
Ils me la passeront au cou. 
Je ne fais pourtant de tort à personne, 
En suivant les ch’mins qui ne mèn’nt pas à Rome ; 
Mais les brav’s gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Non les brav’s gens n'aiment pas que 
L'on suive une autre route qu'eux… 
Tout le monde viendra me voir pendu, 
Sauf les aveugl’s, bien entendu.

https://www.youtube.com/watch?v=26Nuj6dhte8&feature=youtu.be



TdE228. [Poesia] Sempre hi ha algú que ens mira de reüll

Sempre hi ha algú que ens mira de reüll


Si escrius de manera rara, et miren de reüll.

Si ets un visionari, et miren de reüll.

Si creus en esoterismes, et miren de reüll.

Si ets espiritualista, et miren de reüll.

Si no segueixes els dictats estètics dels temps que corren, et miren de reüll.

Si qüestiones les polítiques oficials, et miren de reüll.

Si critiques la falsa progressia, et miren de reüll.

Si fas sempre la teua, et miren de reüll.

Si ets antropofòbic, et miren de reüll.

Si el prestigi i els aplaudiments te la bufen, et miren de reüll.

Si ets poèticament incorrecte, et miren de reüll.

Si ets autista solitari, et miren de reüll.

Si no defenses cap causa defensable, et miren de reüll.

Si vols ser un ésser lliure, et miren de reüll.

Si no vols tenir parella ni vols ésser promiscu, et miren de reüll.

Si vas contra corrent, et miren de reüll.

Si penses que la veritat no és patrimoni de ningú, et miren de reüll.

Si vols que et deixen en pau el cos i l’ànima, et miren de reüll.

Sempre hi haurà algú que ens mirarà de reüll.


El Ràfol de Salem, 19 de novembre de 2020

dilluns, 16 de novembre del 2020

TdE227. [Saviesa] Cohèlet: sobre la vanitat

LIBER ECCLESIASTAE

CAPUT 12

1  memento creatoris tui in diebus iuventutis tuae antequam veniat tempus adflictionis et adpropinquent anni de quibus dicas non mihi placent
2  antequam tenebrescat sol et lumen et luna et stellae et revertantur nubes post pluviam
3  quando commovebuntur custodes domus et nutabuntur viri fortissimi et otiosae erunt molentes inminuto numero et tenebrescent videntes per foramina
4  et claudent ostia in platea in humilitate vocis molentis et consurgent ad vocem volucris et obsurdescent omnes filiae carminis
5  excelsa quoque timebunt et formidabunt in via florebit amigdalum inpinguabitur lucusta et dissipabitur capparis quoniam ibit homo in domum aeternitatis suae et circumibunt in platea plangentes
6  antequam rumpatur funis argenteus et recurrat vitta aurea et conteratur hydria super fontem et confringatur rota super cisternam
7  et revertatur pulvis in terram suam unde erat et spiritus redeat ad Deum qui dedit illum
8  vanitas vanitatum dixit Ecclesiastes omnia vanitas
9  cumque esset sapientissimus Ecclesiastes docuit populum et enarravit quae fecerit et investigans conposuit parabolas multas
10  quaesivit verba utilia et conscripsit sermones rectissimos ac veritate plenos
11  verba sapientium sicut stimuli et quasi clavi in altum defixi quae per magistrorum concilium data sunt a pastore uno
12  his amplius fili mi ne requiras faciendi plures libros nullus est finis frequensque meditatio carnis adflictio est
13  finem loquendi omnes pariter audiamus Deum time et mandata eius observa hoc est enim omnis homo
14  et cuncta quae fiunt adducet Deus in iudicium pro omni errato sive bonum sive malum sit


http://www.thelatinlibrary.com/bible/ecclesiastes.html#12

El record del Creador i la vellesa

12

1 I recorda't del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s'apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa, els més vigorosos s'encorben; les dones que abans molien són poques i deixen de moldre, les qui guaitaven per les finestres ja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrer mentre s'apaga la remor de la mola; l'home es lleva amb el cant dels ocells, però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espanta i es té por de fer camí. L'ametller floreix,
la llagosta s'engreixa i la tàpera madura, però l'home se'n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda't del teu creador abans no es rompi el fil de plata i el llantió d'or s'esberli, abans no s'esmicoli la gerra a la font i la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra, el lloc on era, i l'alè de vida retorni a Déu,
ell que l'havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. 11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s'assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
12 A més d'aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
13 Final de l'obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. 14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.

http://www.abcat.org/bci/

TdE226. Algunes tipologies possibles de poetes

 *Algunes tipologies possibles de poetes*


El poeta anònim

El poeta oblidat

El poeta perdut

El poeta desencisat

El poeta inspirat

El poeta de primera

El poeta de segona

El poeta premiat

El poeta finalista

El poeta recuperat

El poeta inèdit

El poeta novell

El poeta vell

El poeta protagonista

El poeta intimista

El poeta místic

El poeta social

El poeta contemplatiu

El poeta homenatjat

El poeta antic

El poeta modern

El poeta clàssic

El poeta formalista

El poeta informalista

El poeta autista

El poeta avantguardista

El poeta autàrquic

El poeta anàrquic

El poeta àrtic

El poeta antàrtic

El poeta catàrtic

El poeta conspiracionista

El poeta enamorat

I el desenamorat

El poeta callat

El fals poeta


(Versió corregida, augmentada i inacabada)

dissabte, 14 de novembre del 2020

TdE225. Formalisme versus realisme, de bell nou?

Sembla que alguns volen revifar l’eterna i desgastada polèmica literària del realisme enfrontat al formalisme. Els qui equiparen formalisme amb barroquisme o estil barroc i amb no tenir res a dir gasten una cantinela repetida des de fa dècades i passada de rosca i de moda. Obliden que la literatura és art, artifici, transformació del llenguatge, sempre a la recerca de més potencialitat expressiva, que ni el llenguatge més pretesament realista descriu plenament la realitat de la comunicació de cada dia i que amb aquests plantejaments hauríem de suprimir totes les grans obres mestres de la literatura universal, que, fàcils de llegir, no ho són, precisament.

Com si la raó sola fos capaç d’entendre i explicar la immensa i misteriosa complexitat del món. Com si la literatura no fos un camp d’expressió obert, polivalent, amb varietat de registres, estils i formes expressives de comunicació. Com si la Veritat fos propietat d’algú!



dijous, 29 de març del 2018

TdE224. Salvador Jàfer. Dos fragments retrobats

Aquests dies mentre rellegia un llibre de José Luis García Martín sobre Fernando Pessoa vaig retrobar dos fragments meus escrits probablement devers l'any 83, l'any en què vaig comprar aquest llibre. M'ha fet molt de goig recuperar-los i ací us els transcric:

Fragment 1

perquè no sé tampoc on aniré demà
besa els meus llavis freds
i aquesta pluja d'ara.



Fragment 2

EL LLOC DE LA CENDRA SEPULTADA

The Chooser and the Choosen one

Lou Reed

He trobat sepultada en un llibre sobre Pessoa, just al costat de la seua imatge benèvola, la cendra d'una cigarreta fumada qualsevol dia en què vaig interrompre'n la lectura. He fet desaparéixer la cendra.



José Luis García Martín. Fernando Pessoa. Madrid. Ediciones Júcar. Los Poetas 48-49.1983.

Total de visualitzacions de pàgina: