Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia trobadoresca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia trobadoresca. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de juliol del 2011

TdE177. [Poesia] Arnaut Catalan: "Lanqan vinc en Lombardia.."

ARNAUT CATALAN
(...1220-1253...)

I

Lan-  qan vinc     en Lombardia,
una bella domna pros
me dis, per sa cortesia,
mantz bels plazers amoros.
Et aissi, riçen jogan,
dels bels semblanz que·m fazia,
ieu, com folls, traissi·m enan
alqes plus que no·m tainhia.

II

An-  tan,    qan vas leis venia,
m'era sos bels cors joios,
dous e de bella paria,
e francs e de bell respos.
E pos saup qe ses enjan
l'amava e la temia,
anc pueis no·m fes bell semblan
aissi con far lo·m solia.

III

Gran  dan    ai per ma follia
pres, tan q'ieu sui vergoinhos;
mas homs folls leu no·s chastia
tro q'a pres dan angoissos.
E s'ieu per sobretalan
perdiei so qe plus valia,
a mi dons prec mercejan
q·em perdon o tos m'aucia.

IV

Chan-  tan    cuebri ma feunia,
on plus estave cossiros.
E si ieu jamais podia
far tan qe·m fos fatz perdos
de leis, cui dezir e blan,
s'ieu jamais pueis li failhia
ni passava son coman,
en eis lo jorn m'auçiria.

V

Tan  fan    d'enuei nuech e dia
fals lausengier enuios
q'om pros creire no·ls deuria
ni domn'ab pretz cabal·los.
E qi no·ls met en soan,
si eis destrui e galia,
q'uns m'en volc trair ugan
ses colpas q'ieu non avia.

VI

Proensal podon dir tan
qe la meilhor re q'i sia
et ab mais de beutat an
et ab mais de seinhoria.

Text: Martín de Riquer. Los trovadores. Historia literaria y textos, III. Barcelona (Planeta), 1975, pp. 1351-52.

diumenge, 26 de setembre del 2010

TdE154. La comtessa de Dia: «A chantar m'er de so q'ieu no volria»


LA COMTESSA DE DIA
‎(final del segle XII o principi del XIII)‎

A CHANTAR M’ER DE SO Q’IEU NO VOLRIA

Comparable a les Heroïdes d’Ovidi, aquesta composició, escrita en forma epistolar, és ‎una joia de la poesia amorosa provençal. La comtessa suposa orgull i veleïtat en els ‎menyspreus de què la fa objecte l’amic. Enamorada apassionadament, invoca amb tota ‎valentia la pròpia excel·lència, la seua noblesa, la seua bellesa i el seu cor lleial per ‎atraure l’esquiu enamorat. El cançoner M l’adscriu a una donna de Tolosa.‎

‎(traducció de Salvador Jàfer, 26 de setembre de 2010)‎

I

A chantar m’er de so q’ieu no volria,‎
tant me rancur de lui cui sui amia
car eu l’am mais que nuilla ren que sia;‎
vas lui no·m val merces ni cortesia,‎
‎[5] ni ma beltatz, ni mos pretz, ni mos sens,‎
c’atressi·m sui enganad’e trahia
cum degr’esser, s’ieu fos desavinens.‎

II

D’aisso·m conort car anc non fi faillenssa,‎
amics, vas vos per nuilla captenenssa,‎
‎[10] ans vos am mais non fetz Seguis Valenssa,‎
e platz mi mout qez eu d’amar vos venssa,‎
lo mieus amics, car etz lo plus valens;‎
mi faitz orguoill en digz et en parvenssa,‎
e si etz francs vas totas autras gens.‎

III

‎[15] Meravill me cum vostre cors s’orguoilla,‎
amics, vas me, per q’ai razon qe·m duoilla;‎
non es ges dreitz c’autr’amors vos mi tuoilla
per nuilla ren qe·us diga ni us acuoilla;‎
e membre vos cals fo·l comensamens
‎[20] de nostr’amor. Ja Dompnidieus non vuoilla
q’en ma colpa sia·l departimens!‎

IV

Proesa grans q’el vostre cors s’aizina
e lo rics pretz q’avetz m’en atayna,‎
c’una non sai loindana ni vezina,‎
‎[25] si vol amar, vas vos non si’aclina;‎
mas vos, amics, etz ben tant conoisens
que ben devetz conoisser la plus fina,‎
e membre vos de nostres covinens.‎

V

Valer mi deu mos pretz e mos paratges
‎[30] e ma beutatz e plus mos fis coratges,‎
per q’ieu vos mand lai on es vostr’estatges
esta chansson que me sia messatges:‎
e voill saber, lo mieus bels amics gens,‎
per que vos m’etz tant fers ni tant salvatges,‎
‎[35] non sai si s’es orguoills o mals talens.‎

VI

Mas aitan plus vuoill li digas, messatges,‎
q’en trop d’orguoill ant gran dan maintas gens.‎

De Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, II, pàgs. 800-802.‎


http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatritz_de_Dia

http://www.youtube.com/watch?v=Iy4XKrTwGmM

diumenge, 14 de febrer del 2010

TdE125. [Poesia] Cerverí de Girona: Lo vers del saig e del joglar

LO VERS DEL SAIG E DEL JOGLAR

Si cel que ditz entre saig e jutglar
no sab ne ve ne conoix partimen,
dic que be sab que qui no ditz ver men,
que grans vertutz volc Deus per juglars far;
e juglar van siguen los bos tot dia,
e saig cercan los avols tota via.

=

A aquell qui diu que entre saig i joglar
no sap ni veu cap senyal diferent,
jo pla li dic que en dir tal cosa ment,
car amb joglars, miracles Déu obrà.
Els joglars van cercant el bé tot dia,
i els saigs cercant només dolenteria.

(Versió d'Alfred Badia, Poesia trobadoresca, Barcelona, 1982)

..."(saig: oficial del braç executiu de la justícia criminal), tot i que el poeta té molta cura a fer-nos saber que ell de joglar no n'és: és trobador."


(nota d'Alfred Badia)

Viquipèdia

Total de visualitzacions de pàgina: