TdE043. Anònim. Cant dels romeus

[I]

Rosa plasent,
solell de resplendor,
stela lusent,
[4] joel de santa amor,
topazis cast,
diamant de vigor,
rubís millor,
[8] carboncle relusent,

[II]

lir transcendent
sobran tota altra flor,
alba jausent,
[12] clardat senes foscor:
en tot contrast
ausits li pecador;
a gran maror
[16] est port de salvament.

[III]

Aigla cabdal
volant pus altament,
cambra reial
[20] del gran Omnipotent:
perfaitament
aujats mon devot xant;
per tots preiant,
[24] siats-nos defendent.

[IV]

Sacrat portal
del Temple permanent,
dot virginal,
[28] virtut sobrexcel·lent:
que l'Occident,
qui ens va tots jorns gaitant,
no puixe tant
[32] que ens face vós absent.

Poema anònim de la segona meitat del segle XIII.

Text: R. Aramon i Serra, «Els cants en vulgar del Llibre vermell de Montserrat», Miscel·lània Anselm M. Albareda, II, Montserrat, 1964. Dins Poesia catalana medieval, a cura de J. L. Marfany, («Antologia Catalana», 24), Edicions 62, Barcelona, p. 35.

El Llibre Vermell de Montserrat