TdE208. Salvador Jàfer. Poema matiner

POEMA MATINER

"Sento cantar les granotes des del meu llit",
canta Mazoni ara mateix a l'iCat.
A Canet de Glo sona una excavadora.
Anar-hi, tornar-hi i no parir-hi.
N'Ofileu del Colomer potser encara dorm.
Na Furient ja deu haver enviat els seus haikús a Olot?
En Gini deu estar ara alçant-se i calçant-se.
En Canet de Benicolet ja deu ser cara a la pissarra.
Vaig d'Estellé(r)s a Brossa, i de Brossa fins a Estellé(r)s.
Guillaume Dufay. Missa Caput. Clémencic Consort.
M'agrada jugar amb els mots: fer-ne estrambots i estirabots.
El sol s'enfila damunt dels seus castells.
Oh, ja és dilluns! El darrer dia del Capricorn o el primer d'Aquari?
En aquesta breu primavera floriran els ametlers i les mimoses
i ens faran companyia les cablejades ones del desassossec.

València, 20 de gener de 2014,  entre les 8 i les 9 del matí.

TdE055. Per què?

Retorn a una reflexió que vaig començar fa anys Allà vas, cabàs! Per què els poetes s'encaboten a publicar llibres absolutament inútils i prescindibles? Per què s'entesten a glorificar, adular, exalçar i degradar la lletra impresa en el paper, que ha costat tantes vides d'arbres i tants esforços humans? Quan diran els poetes alguna cosa que meresca la pena de ser escoltada i sentida (en tots els sentits del verb sentir), més que no pas llegida? Quan deixaran els poetes actuals d'escriure diaris personals que després converteixen en prosa retallada (= vers lliure)? Quan es convertiran en autèntics filòsofs, o en autèntics guerrers, és a dir en homes i dones de coneixement? Ja fóra hora que despertàrem, tots plegats, de la plàcida somnolència, de la inutilitat, de l'absurditat i del diletantisme dels egòtics poetes, malferits de nihilisme, aureolats d'esquerranisme, disfressats de protagonisme. I no estic fent ni populisme ni realisme ni banalisme, estic atacant directament el cor dels pretesos creadors de la paraula, de la paraulística i dels seus jocs absurds. I, per acabar, de moment, que demà me'n vaig a Budapest, si Déu vol, a prendre banys i a contemplar el Danubi com flueix: quan deixarem, els qui parlem i escrivim, de dir i d'escriure estupideses? I si en voleu més, pareu el cabàs!

TdE006. Salvador Jàfer. Antipoesia

Programa antipoètic
Per la poesia i contra la poesia escriuré cada dia tot el paper que em resta. (El desert)
Reduir la creació artística a una pura provocació és una absoluta estupidesa.
Fer passar estupideses com a creacions artístiques és antipoètic.
Raonar sobre el que és bo i és dolent, sobre el que és creatiu o no ho és, és un exercici de sanitat poètica.
Tot no val, tot i que siga acceptable.
Un mateix és el millor crític de les pròpies produccions, perquè sap exactament com han estat fetes i els entrebancs, els desafiaments i els guanys que això comporta en una tasca que és bàsicament artesanal.
S'ha d'exigir al lector competència en la lectura, però no pas situar-lo en absurditats extremes que no tenen ni suc ni bruc.
Per a fer bona poesia no cal llegir els poetes. Sovint els punts d'inspiració creativa vénen d'altres àmbits aparentment antipoètics.
La frescor poètica procedeix d'una ingenuïtat meditada.
Sovint influeixen més els factors humans i personals en la valoració dels creadors que no pas l'obra mateixa.
Mètrica, mètrica, més exercicis de mètrica!
El problema de la majoria dels -ismes és que no saben veure quan ja n'hi ha prou.
Per a poder comprendre s'ha de saber escoltar.
La poesia és morta! Visca la Poesia!