(Patres 1859-Atenes 1943)
EL XIPRER
Davant per davant de la finestra: al fons
el cel, tot el cel estès i no res més,
i al bell mig, del cel tenyit tot ell,
alt i esvelt, un xiprer: no res més.
I sota un cel serè o negre, sempre el xiprer
s'inclina suaument, no només
sota un blau joiós o en el trasbals de la tempesta;
quiet, bell, sense esperança: no res més.
[Miralles 1988]: Set poetes neogrecs. Antologia. Kalvos, Solomós, Palamàs, Kafavis, Sikelianós, Seferis i Elitis. A cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps. Barcelona: Edicions 62 ("Les millors obres de la literatura universal. Segle XX, 25"), 1988, pàg. 54.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada