Programa antipoètic
Per la poesia i contra la poesia escriuré cada dia tot el paper que em resta. (El desert)
Reduir la creació artística a una pura provocació és una absoluta estupidesa.
Fer passar estupideses com a creacions artístiques és antipoètic.
Raonar sobre el que és bo i és dolent, sobre el que és creatiu o no ho és, és un exercici de sanitat poètica.
Tot no val, tot i que siga acceptable.
Un mateix és el millor crític de les pròpies produccions, perquè sap exactament com han estat fetes i els entrebancs, els desafiaments i els guanys que això comporta en una tasca que és bàsicament artesanal.
S'ha d'exigir al lector competència en la lectura, però no pas situar-lo en absurditats extremes que no tenen ni suc ni bruc.
Per a fer bona poesia no cal llegir els poetes. Sovint els punts d'inspiració creativa vénen d'altres àmbits aparentment antipoètics.
La frescor poètica procedeix d'una ingenuïtat meditada.
Sovint influeixen més els factors humans i personals en la valoració dels creadors que no pas l'obra mateixa.
Mètrica, mètrica, més exercicis de mètrica!
El problema de la majoria dels -ismes és que no saben veure quan ja n'hi ha prou.
Per a poder comprendre s'ha de saber escoltar.
La poesia és morta! Visca la Poesia!
1 comentari:
Interessant reflexió a la que li calen esmenes.
Un breu seguidor de la poesia blanca, com la teua.
Per una vesprada a Otos, potser massa calurosa per reflexionar a partir dels teus poemes.
Enhorabona pel blog, si ja són interessants els posts, la columna de l'esquerra és molt, molt enrriquidora.
SALUT!
Publica un comentari a l'entrada