divendres, 20 de juny de 2008

TdE044. J.V. Foix. Sol i de dol...

J.V. FOIX (Sarrià, 28 de gener de 1893 - 29 de gener de 1987) Sol i de dol: sonet I Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, Em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m'aturen astuts. I dic: On só? Per quina terra vella, --Per quin cel mort--, o pasturatges muts, Deleges foll? ¿Vers quina meravella D'astre ignorat m'adreç passos retuts? Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany. [Obres poètiques, Barcelona, Edicions Nauta, 1964, p. 61]

Cap comentari:

Total de visualitzacions de pàgina: