
Feliç el moment en què estarem asseguts en el palau, tu i jo,
amb dues formes i dues cares, però una sola ànima, tu i jo,
els colors del bosquet i les veus dels ocells conferiran la immortalitat
en el moment en què entrarem en el jardí, tu i jo.
Tu i jo, alliberats de nosaltres mateixos, estarem units en l'èxtasi,
joiosos i sense vanes paraules, tu i jo.
Els ocells del cel de brillant plomatge tindran el cor devorat d'enveja.
En aquest lloc on riurem tan alegrement, tu i jo.
Però la gran meravella és que tu i jo, arraulits al mateix niu,
ens trobem en aquest instant l'un a l'Iraq i l'altre al Khorassan, tu i jo.
Rûmî, El cant del sol, edició establerta per Eva de Vitray-Meyerovitch i Marie-Pierre Chevrier, traducció d'Esteve Serra, Palma, J. J. de Olañeta, editor, "Els petits llibres de la saviesa", 26, p. 29, 1998.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada