dilluns, 11 d’agost del 2008

TdE055. Per què?

Retorn a una reflexió que vaig començar fa anys Allà vas, cabàs! Per què els poetes s'encaboten a publicar llibres absolutament inútils i prescindibles? Per què s'entesten a glorificar, adular, exalçar i degradar la lletra impresa en el paper, que ha costat tantes vides d'arbres i tants esforços humans? Quan diran els poetes alguna cosa que meresca la pena de ser escoltada i sentida (en tots els sentits del verb sentir), més que no pas llegida? Quan deixaran els poetes actuals d'escriure diaris personals que després converteixen en prosa retallada (= vers lliure)? Quan es convertiran en autèntics filòsofs, o en autèntics guerrers, és a dir en homes i dones de coneixement? Ja fóra hora que despertàrem, tots plegats, de la plàcida somnolència, de la inutilitat, de l'absurditat i del diletantisme dels egòtics poetes, malferits de nihilisme, aureolats d'esquerranisme, disfressats de protagonisme. I no estic fent ni populisme ni realisme ni banalisme, estic atacant directament el cor dels pretesos creadors de la paraula, de la paraulística i dels seus jocs absurds. I, per acabar, de moment, que demà me'n vaig a Budapest, si Déu vol, a prendre banys i a contemplar el Danubi com flueix: quan deixarem, els qui parlem i escrivim, de dir i d'escriure estupideses? I si en voleu més, pareu el cabàs!

2 comentaris:

Marc Gomar ha dit...

Brutal. Em recorda "l'energia és el subjecte del poema", però actualitzada, més fart de tot encara. Trobe que si seguim creant, escrivint amb major o menor fortuna, és per necessitat d'existir ni que siga per nosaltres mateix, que ja és molt. La majoria de gent s'entreten amb la televisió i, a nosaltres, no fan res que ens agrade. Fins que ho trobem.

Admin ha dit...

Mr. Kamikaze, no explotem amb salsitxes. Trobe jo que per necessitat, i que si ho publiquem és per eixa vanitat, anava a dir innata, no, inculcada de tanta gent que ha escrit. Si escrivim, crec que ni ho fem, ni ho farem per esdevindre homes de coneixement, i pretendre que hi hagen, no sé... hi ha trellat, i poc més. Si escrivim, jo crec que és, com ja ha dit el senyor del descrèdit, per necessitat, per no explotar, per llavar la nostra consciència quan l'endemà ens n'anem a París o Budapest, a Londres o Vladivostock, per saber que la paraulística i el joc esdevenedn un plaer, i per eixe caminet just per anihilar la nostra existència, en un món tan redesgraciat.

Total de visualitzacions de pàgina: