darrer espectacle.
La llum s'apaga
i els fanals es marceixen.
Hem anat prou lluny
en el nostre desig?
Els astres es ponen
en secrets de llum.
Ens fan sentir estranys
enmig de la tempesta,
estranys, ocults,
amagats dins les
coves,
arrecerats de la llum
en les balmes i els pous.
I me n'aniré un bon dia
sense haver entés bé
què hi havia vingut a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada