dissabte, 12 de gener de 2008

TdE018. Dulce solum...

DULCE SOLUM I Dulce solum / natalis patrie, domus ioci, / thalamus gratie, vos relinquam / aut cras aut hodie, periturus / amoris rabie. [Dolç terrer de la pàtria nadiua, casa de goig, tàlem de gràcia, us abandonaré avui o demà, moribund de la ràbia d'amor] II Vale tellus, / valete socii, quos benigno / favore colui, et me dulcis / consortem studii deplangite, qui vobis perii! [Adéu, terra; adéu, amics, a qui he conreat amb un favor benigne! Ploreu-me com a dolç company d'estudi, ja que sóc mort per a vosaltres! III Igne novo / Veneris saucia mens, que prius / non novit talia, nunc fatetur / vera proverbia: "Ubi amor, / ibi miseria". [Tocada per un nou foc d'amor la meua ànima, que abans ho desconeixia, ara confirma la veritat de la dita: "On hi ha amor també hi ha misèria".] IV Quot sunt apes / in Hyble vallibus, quot vestitur / Dodona frondibus et quot natant / pisces equoribus, tot abundat / Amor doloribus. [Tantes abelles com hi ha en les valls d'Hibla, tantes florestes com les que visten Dodona, i tants peixos com pels oceans naden, així és abundós, l'Amor, de pesars.] (Carmina Burana, 119) Versió catalana: Salvador Jàfer Per a la música: Clemencic Consort, Carmina Burana, 1, Harmonia Mundi-Edigsa, EHM 335, 1975.

Cap comentari:

Total de visualitzacions de pàgina: