dilluns, 27 d’abril de 2009

Moriscos


I doncs, la reflexió que se m'ocorre enmig de tanta rosa i tanta commemoració llibresca és una cosa que em balla fa dies pel cap. Quants lletraferits nostrats (del sud i del nord) han tingut, si més no, un record emocionat i sincer pels nostres compatriotes moriscos expulsats enguany fa 400 anys?

Se n'han fet i se'n faran congressos (per a erudits, arabistes, historiadors i orientalistes), però la nostra gent ni se n'assabentarà més que per casualitat i molt de passada. I els intel·lectuals de la terra, n'han pensada alguna? Han escrit alguna cosa que valga la pena de ser literàriament recordada en homenatge a aquells andalusins valencians, catalans i aragonesos, que es van veure obligats a abandonar la pròpia terra, els seus camps, els seus conreus, els seus ramats, per mantenir secretament la seua fe musulmana davant de tant d'integrisme reformista catòlic?

Poques veus s'han alçat en la seua memòria. Torne a dir que estic parlant dels lletraferits benpensants de la 'catalanor'. En el seu subconscient segur que s'amaga la resposta: "Total, si no eren pas de la NOSTRA NACIÓ...!".

Moltes vegades me'ls he imaginats abandonant el meu poble, i cadascun dels poblets de la Vall d'Albaida on vivien, arrapats a les muntanyes, conreant els seus camps d'oliveres, de blat i garrofers, fent la pregària d'amagat, quan cap delator els poguera veure.

Per a mi els moriscos andalusins valencians han format part de la meua mitologia personal i afectiva d'ençà que m'hi vaig sentir lligat i m'hi vaig reconéixer per raons d'afinitat i de percepció espiritual.

Em vénen ara al cap els noms d'Abdennur Prado, que en la seua obra recent El retorn de l'Islam a Catalunya hi fa una referència ben explícita; el nom del professor Míkel de Epalza (que el Paradís l'haja acollit!), que hi va dedicar tota una vida; Rafael Escobar, L'últim muetzí; l'alcoià Francesc Gisbert, que ha publicat una obra narrativa per a joves, La llegenda del corsari, protagonitzada per una jove morisca, i, segons que he llegit en la plana que Edicions Bromera hi dedica, Joan F. Mira està preparant un estudi molt prometedor sobre el tema.

I els poetes, què en diran? Esperem-ne alguna bella resposta!

(Continuaré...)
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: