Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura àrab. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura àrab. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 d’octubre del 2008

TdE060. Mahmud Darwix: «Soterranis, Andalusia, Desert»

Continua el teu himne en el meu nom. Vaig triar jo la meva mare i la teva veu? Desert, desert. Que la Terra s'engrandeixi en la seva forma ovalada. Aquest extraordinari colom és un colom rar. Hi has de creure, en el meu curt viatge a Còrdova; i en el meu allunyament de l'arena i dels poetes antics, de l'arbre que no ha estat dona. El principi no és pas el nostre, però el darrer fum ens pertany. Els reis quan entren en un poble el corrompen, * no ploris, doncs, amic meu, com un mur que s'abat. Creu en el meu curt viatge a Còrdova, continua el teu himne en el meu nom. Vaig triar jo la meva mare i la teva veu? Desert, desert. Si és fàcil i alhora difícil que el colom s'escapoleixi del mur de la llengua, com hi anirem cap al petit pati dels tarongers? Si és fàcil i alhora difícil que el colom penetri en el mur de la llengua, com ens quedarem davant del poema, en el soterrani? Desert, desert. Et faig avinent que somiaré de bell nou en el retorn. «Cap a on, amic meu?» «Cap allà on volaven els coloms, solcant el cel, mentre el blat aplaudia, per unir aquest univers amb una espiga a Galilea.» «Així, doncs, t'has salvat, amic meu?» «M'he penjat a la llotja de Déu com un fil del llarg vestit de la mare, m'he entortolligat en un tragacant i jo he rebentat... però no s'ha apaivagat.» «I per què vols anar a Còrdova?» «Perquè no sé el camí.» Desert, desert. Canta a la semblança entre la pregunta i la pregunta ja feta. Potser una ruïna protegirà la meva ruïna de la darrera ruïna. Jo sóc mil anys del moment àrab; construeixo en l'arena totes les conquestes, desitjos i perfums de l'Índia que s'emporta el vent. Recordo la ruta de la seda vers Síria. Recordo una escola a les rodalies de Samarcanda, i una dona que, recollint els fruits de les meves paraules, cau al riu. «Ells maten els cavalls?» * Aquest vers coincideix amb un verset de l'Alcorà: XXVII, 34. (N. T.)

Mahmud Darwix: «Soterranis, Andalusia, Desert», Només un altre any, traducció de Dolors Cinca, pròleg de Kadhim Jihad, Barcelona: Edicions 62, 1993, pàg. 39.

TdE059. Mahmud Darwix: "Creuaré aquest camí"

Creuaré aquest camí Creuaré aquest camí llarg, aquest camí llarg fins al seu darrer, Fins al final del cor creuaré aquest camí llarg, llarg, llarg... Res no tinc res a perdre sinó la pols i el que és mort en mi. El solc de palmeres ens assenyala el que és ocult. Travessaré la filera de palmeres. Necessites la ferida el seu poeta per dibuixar una magrana per la seva absència? Us bastiré damunt el sostre del renill trenta finestres per la metàfora. Perquè sortiu d'un exili per entrar en un altre. La terra se'ns estreny o no. Creuarem aquest camí llarg fins al final de l'arc. Que les nostres passes tibin com una llança! Som ací des de fa poca estona? D'ací a ben poc abastarem la llança del començament? El vent vent gira al nostre voltant: Llavors què me'n dius? Dic: travessaré aquest camí llarg fins al seu darrer, fins al final.
سأقطع هذا الطريق سأقطع هذا الطريق الطويل، وهذا الطريق الطويل، إلى آخرهْ إلى آخر القلب أقطع هذا الطريق الطويل الطويل الطويل ... فما عدت أخسر غير الغبار وما مات مني ، وصفُّ النخيلْ يدل على ما يغيبُ . سأعبر صفّ التخيل . أيحتاج جرحٌ إلى شاعرهْ ليرسم رمانةً للغياب؟ سأبني لكم فوق سقف الصهيل ثلاثين نافذة للكناية ، فلتخرجوا من رحيلٍ لكي تدخلوا في رحيل. تضيق بنا الأرض أو لا تضيقُ. سنقطع هذا الطريق الطويل إلى آخر القوس. فلتتوتر خطانا سهاماً. أكنا هنا منذ وقتٍ قليلْ وعما قليل سنبلغ سهم البداية؟ دارت بنا الريح دارتْ ، فماذا تقول؟ أقول: سأقطع هذا الطريق الطويل إلى آخري.. وإلى آخره.
http://www.adab.com Traducció de l'àrab: Josep R. Gregori

dissabte, 27 de setembre del 2008

TdE057. Abû Nuwâs

Abû Nuwâs (Hassan ibn Hani) (762-v. 812)

[Chebel 1995, EAI: 42-43] Un dels més famosos poetes araboperses i un dels més moderns també. Amic de Harûn ar-Raxîd, la cort del qual frequentà durant molt de temps; Abû Nuwâs és originari de la província iraniana del Khuzistan. Nascut a al-Ahwaz, passà la vida entre Kufa i Bagdad en temps de la fastuosa dinastia abbàssida, fou el confident de dos grans califes, Harûn ar-Raxîd i Al-Amîn. La llibertat de to amb què va abordar, en les seues Khamriyât, els temes bàquics i amorosos, ha estat inimitable. Ningú millor que ell va evocar la dolcesa de viure en els jocs de paraules i en l'ús d' imatges belles. També el recurs a la metàfora encadenada va fer d'ell el príncep dels poetes, un incomparable vividor i un dels lliures pensadors àrabs més reputats.

He abandonat les xicotes pels xicots i pel vi anyenc, he abandonat l'aigua clara.

Lluny del recte camí, he pres sense miraments el del pecat, perquè el preferesc.

He tallat les regnes i sense remordiments he arrancat la brida amb el mos.

(Abû Nuwâs, Le Vin, le vent, la vie, p. 91)

Més encara:

Ibrahîm an-Nazzâm ens llança autèntiques paraules blasfemadores. Em sobrepassa en ateisme i la seua heretgia és notòria. Hom li diu: «Què beus?» I respon: «En el meu got!» Hom li diu: «Què t'agrada?» I respon: «Per darrere!» --«I què abandones?» Resposta: «La pregària!» Hom li diu: «Què tems?» I diu: «Res més que la mar!» Hom li diu: «Tu què dius?» I diu: «Coses lletges!» Que Déu el faça cremar en el foc infernal!

(id., p. 14)

Un quartet pronunciat de viva veu, quan el poeta va veure un bell esclau que plorava un difunt:

Plora i perles brollen dels seus ulls mentre colpeja la rosa [el rostre] amb baies [els dits].

No plores pas un mort que ja han fet baixar a la fossa: Plora més aviat el qui acabes de matar ací a la porta.

(Pareja, Islamologie, p. 872).

Bibliografia: Abû Nuwâs, Le Vin, le vent, la vie, (trad. V. Monteil), París, Sindbad, 1979.

Correspondències: «Amor de l'amor», Embriaguesa, Xicot, Vi.

Total de visualitzacions de pàgina: