jardí m 1 art/jard Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents que hom destina a esbarjo. 2 jardí botànic bot Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics. 3 jardí d’infants enseny Establiment dedicat a tenir cura dels infants en edat pre-escolar.
jardinatge m agr/jard Conreu dels jardins.
jardiner -a 1 jard 1 adj Relatiu o pertanyent al jardí. 2 m i f Persona que té per ofici la jardineria. 3 f Moble o construcció d’obra a propòsit perquè hom hi col·loqui plantes. 2 f transp 1 Carruatge de quatre o sis seients disposats paral·lelament a la caixa, descobert lateralment i de sostre pla, d’ús molt generalitzat al començament del segle XX. 2 Tramvia obert que hom emprava a l’estiu.
jardineria f jard Activitat artesana que té per objecte l’execució dels projectes de jardins i la conservació posterior dels ja executats
Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994
