TOMÀS GARCÉS
(Barcelona 1901-1993)
COM DOS RIUS PARAĿLELS
Els nostres somnis són com dos rius paraŀlels.
Naveguen lentament, i tendres recolzades
sota els canyars tan verds simulen verdes prades.
L'albada i el capvespre hi deixen els seus vels.
Sempre l'un vora l'altre, en llur closa beutat,
ignorants de les deus i l'amor que els nodria,
a la mar sense platja sense pressa fan via.
Uns mateixos ocells els han sobrevolat.
D'Obra poètica, Barcelona, Editorial Selecta, 1961, pàg. 122.
