TdE129. [Vídeo] Una cançó per a celebrar el Nouruz

D'ací a unes hores naixerà l'Any Nou astrònomic i entrarem en la Primavera d'Estiu. La Nit del Foc cremarà totes les coses i renaixerem com l'Au Fènix d'enmig de les nostres cendres.

Aquesta és una cançó persa per a celebrar l'entrada del Nouruz = l'Any Nou o el Dia Nou.

Wikipedia: Nowruz

TdE122. [Cançó] The House of Rising Sun

The Animals

The House of Rising Sun

There is a house in New Orleans
They call the Rising Sun
And it's been the ruin of many a poor boy
And God I know I'm one

My mother was a tailor
She sewed my new bluejeans
My father was a gamblin' man
Down in New Orleans

Now the only thing a gambler needs
Is a suitcase and trunk
And the only time he's satisfied
Is when he's on a drunk

------ organ solo ------

Oh mother tell your children
Not to do what I have done
Spend your lives in sin and misery
In the House of the Rising Sun

Well, I got one foot on the platform
The other foot on the train
I'm goin' back to New Orleans
To wear that ball and chain

Well, there is a house in New Orleans
They call the Rising Sun
And it's been the ruin of many a poor boy
And God I know I'm one

Lyrics007.com

TdE116. [Cançó] David Bowie: Absolute beginners

Lletra: David Jones

I've nothing much to offer
There's nothing much to take
I'm an absolute beginner
And I'm absolutely sane
As long as we're together
The rest can go to hell
I absolutely love you
But we're absolute beginners
With eyes completely open
But nervous all the same

If our love song
Could fly over mountains
Could laugh at the ocean
Just like the films
There's no reason
To feel all the hard times
To lay down the hard lines
It's absolutely true

Nothing much could happen
Nothing we can't shake
Oh we're absolute beginners
With nothing much at stake
As long as you're still smiling
There's nothing more I need
I absolutely love you
But we're absolute beginners
But if my love is your love
We're certain to succeed

If our love song
Could fly over mountains
Sail over heartaches
Just like the films
There's no reason
To feel all the hard times
To lay down the hard lines
It's absolutely true

TdE064. Cançó tewa

Oh Mare Terra, oh Pare Cel! som els vostres fills, i amb l'esquena cansada us portem regals que estimeu. Després teixim per a nosaltres un vestit d'esplendor; que l'ordit sigui la llum blanca del matí, que la trama sigui la llum roja de la tarda, que la flocadura sigui la pluja que cau, que l'orla sigui l'arc de Sant Martí que s'aixeca. Per això teixim per a nosaltres un vestit d'esplendor; perquè puguem caminar convenientment per on canten els ocells, perquè puguem caminar convenientment per on l'herba és verda, oh Mare Terra, oh Pare Cel! Tewa, Cançó del Teler Celest

TdE052. Palau Fabre / Bonet. Jo em donaria a qui em volgués

Aquests dies càlids de juliol faig neteja general de la meua cova. Ja feia anys que no la feia amb tanta dedicació com enguany i la cosa va, m'hi sent bé. Entre les relíquies musicals que m'han aparegut en la recerca desempolvadora hi ha aquesta joia: Maria del Mar Bonet. Si vens prest / Jo em donaria a qui em volgués. Concèntric 45714-A. Dipòsit legal: B. 30635-1969. Un 45 rpm que va ser tot un descobriment per a mi allà per les primeries dels anys setanta, que és quan em vaig comprar el primer tocadiscos. A la part central, d'un roig granat i lletres platejades hi ha unes ditades de pintura blanca. Què devia fer jo aquell dia, quines coses devia pintar? La paret? Algun quadret d'aquells surrealistes naïfs que m'eixien en les hores de desfici calorós? La primera cara duu una cançó intimista i adolescent amb lletra de la Maria del Mar, Si véns prest...; a la segona cara, hi ha la peça impactant: un poema de Josep Palau i Fabre, Jo em donaria a qui em volgués, una peça magnífica, mig jazzística, mig simfònica, amb un toc de campanetes orientals mogudes pel vent cap al final que em refrescaven les meues calors de juliol al poble; la meua cambreta s'encenia en flames, llavors i ara. És un sonet magnífic i una magnífica interpretació amb la veu juvenil esqueixada de la Maria del Mar. Tanta emoció continguda en l'espera! Ací us pose la lletra perquè en gaudiu, i, si la trobeu, escolteu-la! És una preciositat. Ah! Hi col·laboren músics com Josep Polo, bateria; Doro, baix elèctric; Jordi Sabatés, orgue; Toti [Soler], guitarra i baix elèctric i l'Escola Diafragmàtica de Viena, motiu ornamental xinès que bufat fa ding ding ding. Voilà! Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n'adonés d'aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m'ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me'n quedés en el no-meu que jo en rebés. Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés. Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n'adonés: com una almoina que se'm fes. [Poemes de l'Alquimista] Recercant per la xarxa he trobat aquest vídeo amb una interpretació modernitzada acompanyada de guitarra. Ben diferent de l'original de 1969, que és tota una peça d'art.

TdE039. Cançons d'infantesa, 9

Aquesta és una cançó popular valenciana ben coneguda. La transcric tal com recorde que me la cantaven en la meua infantesa. Ja ve Cento de ca la nóvia, ja ve Cento malhumorat, ja ve Cento tocant els testos: carabassa li hauran donat. --Carabassa m'han donat, jo l'he presa per meló; més val prendre carabassa que casar-se en un pendó.

TdE033. Rosa d'abril

Com que demà i despús-demà pensava posar-los, als alumnes meus de 4t de l'EOI, aquesta cançó d'en Pau Riba per celebrar sant Jordi i la famosa rosa d'abril, heus-ne ací la lletra. ROSA D'ABRIL (l'amor s'hi posa) Pau Riba, Dioptria, EDIGSA, 1978 I És el dia de la rosa i m'ha sorprés sol, sol, solet. No sé on ets. Vine'm a veure. Sé que et dius Elisabet (bis) 4 II Ning! M'he fet amb una rosa. Nang! Tronada tradició! Però, en fi, he d'entregar-la i t'ha tocat ser el meu amor. (bis) 8 III Per poder entregar la rosa he fet memòria dels meus flirts. Fins a cent! Toqui a qui toqui i a tu t'ha tocat el 100. (bis) 12 IV Entre els dits et tinc, la rosa. Vam ser al llit un temps molt curt, però ets francesa, ho juraria. Sols tinc tres records de tu. (bis) 16 V Tres colors, i ara, una rosa: color blau d'alguns petons, color blanc de bufetades, i el color roig del rancor. (bis) 20 VI No et mereixes tu la rosa, princeseta del meu cor, però ets el flirt cent de ma vida i aquest cop has tingut sort. (bis) 24 Sort! VII Llençaré enlaire la rosa per si el vent te la vol dur. Lisa o Bet, no, elis, elis! Ja mai més pensaré en tu. (4 vegades) 28 I a més, ací va aquesta versió d'homenatge que he trobat a You Tube: Roger Mas: Rosa d'abril (l'amor s'hi posa)

TdE031. Cançons d'infantesa, 8

Conillets, a amagar! Que la llebre va a caçar, de nit i de dia, i al toc de l'avemaria. Conillets, ja esteu ben amagaets?

TdE030. Cançons d'infantesa, 7

Cançó de Pasqua Ja s'acosta Pasqua, Pasqua de les mones, quines pantorrilles tenen les xicones! La tarara sí, la tarara no, la tarara, mare, que la balle jo! Un dia de Pasqua un xiquet plorava perquè el catxerulo no se li empinava. La tarara sí, la tarara no, la tarara, mare, que la balle jo!

TdE029. Cançons d'infantesa, 6

Cançó de Pasqua El xicons d'ací ja no pinten res; els que pinten ara són els forasters. Sí que pinten, sí, sí que pintaran, perquè els forasters vénen i se'n van.

TdE028. Cançons d'infantesa, 5

Aquesta me la cantava mon tio Joan, el germà de mon pare, quan anàvem dalt de carro. Jo tenia un conill roig i ma mare no ho sabia. Jo li pegava calbots per vore si xillaria.

TdE027. Cançons d'infantesa, 4

Cançó d'escondir Un potet roget: que isca fora l'angelet! Era per a repartir l'ordre en què s'havien d'amagar els participants o l'ordre en què s'establia el joc. L'angelet era qui eixia fora, si li tocava la sort: cada síl·laba comptava com un número en el repartiment de la sort dels participants. Un/ po/tet /ro/get /qu is/ca /fo/ra /l'an/ge/let.

TdE026. Cançons d'infantesa, 3

Si vols sopar no te'n vages. Sardines pudentes tinc, escarabats en vinagre, tortilles en ratolins, una calavera seca i un tros de burro torrat i pal final de la festa quatre barraes al cap.

TdE025. Cançons d'infantesa, 2

Mare, puge dalt i abaixe'm la corbata, que vaig a festejar en una xica guapa. Passa un senyoret i tira una pesseta. Tire-me-la a mi que sóc la més pobreta. Totes les pobretes se'n van a dormir en la camisa curta i el cul arropit.

TdE024. Cançons d'infantesa, 1

Cançó de rogle Rogle, rogle, sant Miquel. Tots els àngels van al cel carregats en un baül. Que es gire, que es gire (nom del jugador) de cul. Al final acaben tots els participants del rogle girats de cul en cercle i amb les mans enllaçades en posició encreuada.