TdE228. [Poesia] Sempre hi ha algú que ens mira de reüll

Sempre hi ha algú que ens mira de reüll

Si escrius de manera rara, et miren de reüll.

Si ets un visionari, et miren de reüll.

Si creus en esoterismes, et miren de reüll.

Si ets espiritualista, et miren de reüll.

Si no segueixes els dictats estètics dels temps que corren, et miren de reüll.

Si qüestiones les polítiques oficials, et miren de reüll.

Si critiques la falsa progressia, et miren de reüll.

Si fas sempre la teua, et miren de reüll.

Si ets antropofòbic, et miren de reüll.

Si el prestigi i els aplaudiments te la bufen, et miren de reüll.

Si ets poèticament incorrecte, et miren de reüll.

Si ets autista solitari, et miren de reüll.

Si no defenses cap causa defensable, et miren de reüll.

Si vols ser un ésser lliure, et miren de reüll.

Si no vols tenir parella ni vols ésser promiscu, et miren de reüll.

Si vas contra corrent, et miren de reüll.

Si penses que la veritat no és patrimoni de ningú, et miren de reüll.

Si vols que et deixen en pau el cos i l’ànima, et miren de reüll.

Sempre hi haurà algú que ens mirarà de reüll.

El Ràfol de Salem, 19 de novembre de 2020

TdE224. Salvador Jàfer. Dos fragments retrobats

Aquests dies mentre rellegia un llibre de José Luis García Martín sobre Fernando Pessoa vaig retrobar dos fragments meus escrits probablement devers l'any 83, l'any en què vaig comprar aquest llibre. M'ha fet molt de goig recuperar-los i ací us els transcric:

Fragment 1

perquè no sé tampoc on aniré demà
besa els meus llavis freds
i aquesta pluja d'ara.

Fragment 2

EL LLOC DE LA CENDRA SEPULTADA

The Chooser and the Choosen one

Lou Reed

He trobat sepultada en un llibre sobre Pessoa, just al costat de la seua imatge benèvola, la cendra d'una cigarreta fumada qualsevol dia en què vaig interrompre'n la lectura. He fet desaparéixer la cendra.

José Luis García Martín. Fernando Pessoa. Madrid. Ediciones Júcar. Los Poetas 48-49.1983.

TdE223. Salvador Jàfer. Llegir

LLEGIR

Llegir és filtrar els pensaments i els sentiments d'un altre a través dels pensaments i dels sentiments propis: és com assimilar una menja o una beguda. A vegades et nodreix i a vegades t'emmetzina.

TdE222. Salvador Jàfer. La Ciutat de la Pols

LA CIUTAT DE LA POLS

Bon dia des de la Ciutat de la Pols! Madīnatu-t-Turāb: Balànsiya!

De fet encara n'hi ha molta, de pols, a València: l'arena de l'horta.

I la que arriba del desert amb les tronades.

Es veu clarament en el descampat que hi ha al costat de casa: tot ell és arena d'al·luvió barrejada amb brutícia, runes, desferres i deixalles. I un immens desconhort.

TdE208. Salvador Jàfer. Poema matiner

POEMA MATINER

"Sento cantar les granotes des del meu llit",
canta Mazoni ara mateix a l'iCat.
A Canet de Glo sona una excavadora.
Anar-hi, tornar-hi i no parir-hi.
N'Ofileu del Colomer potser encara dorm.
Na Furient ja deu haver enviat els seus haikús a Olot?
En Gini deu estar ara alçant-se i calçant-se.
En Canet de Benicolet ja deu ser cara a la pissarra.
Vaig d'Estellé(r)s a Brossa, i de Brossa fins a Estellé(r)s.
Guillaume Dufay. Missa Caput. Clémencic Consort.
M'agrada jugar amb els mots: fer-ne estrambots i estirabots.
El sol s'enfila damunt dels seus castells.
Oh, ja és dilluns! El darrer dia del Capricorn o el primer d'Aquari?
En aquesta breu primavera floriran els ametlers i les mimoses
i ens faran companyia les cablejades ones del desassossec.

València, 20 de gener de 2014,  entre les 8 i les 9 del matí.

TdE205. Salvador Jàfer. Tots Sants 2013

TOTS SANTS 2013

Per a Glòria Mengual Vime

Tinc l'ànima santa i difunta,
sembrada de bolets i esclata-sangs,
envaïda de caragols i de matolls.
Si em ve al cap una paraula lliure,
(carabasses, fogasses, moniatos)
què fa que se'm deixate i fantasiege?
Els crisantems floreixen i es podreixen.
Si la paraula lliure passàs només per l'ànima,
del tot enfolliria i devindria tota
caragols, herbassars i carxoferes.

València, 1 de novembre de 2013

TdE202. Salvador Jàfer. Paisatge de final d'agost mullat per la pluja



Amb el cor damunt la terra
Per tots els qui hi van ser
Per tots els qui ja no hi són
Per tots els qui hi són encara
Per tots els qui hi hauran de ser
S'il·lumina aquest paisatge
I el cos recobra la calma.

El Ràfol de Salem, 30 d'agost de 2013

Per a Carles Gini i Àngel Canet

TdE194. Salvador Jàfer. Jardí secret

Un cansament de segles.
Una nostàlgia d'ales.
Un perfum oblidat.
Una flor maleïda.
Un pensament obscé.
Una aurora translúcida.
Un jardí entre l'ocàs.
Una esperança vana.
Una terra impol·luta.
I la secreta harmonia del cor.

TdE193. Salvador Jàfer. Les hores concèntriques

Què se n'ha fet de tot plegat?
On ha anat a parar tot això i allò i allò altre?
Qui som, qui érem i què serem?
Què se n'ha fet, de les hores concèntriques?
Què se n'ha fet, de les ones desertes?
Què se n'ha fet, dels espills i les llunes?
Què se n'ha fet, de les albes no vistes?

TdE192. Salvador Jàfer. Imperfecta vida meua

Imperfecta vida meua,
feta de ponents i d'albes,
de camins inexplorats
i d'hores sense destí.
Qui habitarà després de mi aquest desert?
Qui nodrirà aquestes llums i aquestes ombres?
Finalment sabrem que anem cap a l'hivern
i ja no podrem fer-nos arrere.
I si evoquem els qui no són entre nosaltres, percebran els nostres crits desesperats?
Amb la mateixa suavitat de sempre l'hivern ens cobrirà.

I mentrestant la pluja generosa de novembre amara els geranis abandonats des de l'estiu, els cactus, les clívies, els agaves, els esquelets, les falagueres...

TdE114. [Poiesis] Nit de novembre

L'estrany ésser de mi mateix
busca recer en algú més enllà de mi mateix.
I la nit navega més enllà de si mateixa
i s'estranya de veure's reflectida en núvols espurnejants.
I una ombra qualsevol em pregunta què faig ací,
i jo me'n fuig cap al paratge més inhòspit de la meua incertesa.
I el que no gose dir no ho diré mai
i servaré el secret entre els meus llavis
i m'enduré els meus somnis a la runa.

TdE080. [Poesia] Salvador Jàfer: Poema brevíssim

No tornaré a petjar el sòl aspre de Malta.
El darrer any vaig veure-hi falcons sobre l'escuma.

Salvador Jàfer

TdE071. Complanta

Rescate aquests versos escrits ja fa molts anys, perduts en un racó de les meues llibretes. Amor és mort en fredes avingudes, desesperadament fendeix camins on reis desconhortats de fes vençudes escolten les complantes dels dofins.

TdE069. Tot esdevé una altra cosa

Animal que es vegetalitza, vegetal que es mineralitza, mineral que s'animalitza. Gas que es liqüidifica, líquid que es solidifica, sòlid que es gasifica. Foc que es terrifica, terra que s'aqüifica, aigua que s'airifica, aire que s'ignifica. Tot esdevé una altra cosa: marbre, fulla, carn o rosa.

TdE068. Ara que estic

A les 11.34 de divendres, 18 de desembre de 2008

Ara que estic dessomniat de tots els somnis, ara que estic desesperançat de totes les esperances, ara que estic desencisat de tots els encisos, ara és quan puc permetre'm el luxós encanteri

de tenir somnis, esperances i encisos.

I el meu combat és la bellesa.

TdE038. Nostàlgia ferida

Aquesta és la meua col·laboració a l'Encontre de Poetes d'Alcoi, el diumenge 16 de març de 2008, en el recital de la Glorieta. És un poema inèdit de fa molts anys que vaig recuperar per a l'ocasió, escorcollant entre els textos diversos i incontrolats que tinc guardats en algunes llibretes on escric, de tant en tant, per no oblidar l'artesania de l'escriptura manual. S'ha publicat en el llibret col·lectiu Ponts de paraules. Encontre de Poetes a Alcoi. Homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor, Amic de Joan Valls, 2008, p. 44. Per a fer contrast amb la primavera és un poema de rerevera (autumne, tardor). I perquè en quede constància ací us l'envie: NOSTÀLGIA FERIDA La llum cansada de l'autumne dolç s'emporta els dies vells entre la pols. Ai, la ferida! La llum somorta de l'autumne fresc s'emporta els dies vells entre els seus béns. Ai, la ferida! El temps daurat ha esculpit la nostàlgia. Les roses besen el perfil de l'aigua. Bella ferida! Amic llunyà de la terra dels oms, escriu-me prest el lament dels coloms. Ai, la nostàlgia! No sents el vent que se m'endú rabent el teu record segellat pel ponent? Ai, la nostàlgia! La llum que ve de la terra dels oms s'emporta els dies clars entre la pols. Boja nostàlgia!