TdE017. Melior est qui dominatur animo suo...

"Jo no cerco l'heroi en aquells homes que han dominat la terra; aquells que, al cap d'un exèrcit, han pujat a les bretxes i han conquerit ciutats; ni el busco a les corts dels prínceps, ni en el si de la grandesa i de les riqueses. Jo el busco, i el trobo, en el curs ordinari de la vida privada. L'interès, els respectes humans, el temor, el desig de la glòria i de la lloança, la vanitat, la voluntat de pujar sobre llurs iguals, tot això redueix molta part de la glòria als grans capitans i conqueridors, i la rebaixa més del que penseu. Però el frare solitari en la seva cèl·lula, el seglar aïllat a casa amb la seva família, es deixen naturalment veure tal com són. Llur virtut o llurs vicis s'hi manifesten amb llibertat. Un acte de justícia o d'humanitat; un zel ardent a favor de llurs germans, llàgrimes vessades en secret sobre les desgràcies d'altri, un enemic socorregut, una conducta sempre igual i sempre arreglada a la llei... Aquestes són les obres que fan els homes grans. Melior est qui dominatur animo suo, expugnatore urbium [Val més el qui és amo del seu esperit que no pas el conqueridor de ciutats]. (JOAN IZQUIERDO I CAPDEVILA, 1801)