TdE055. Per què?

Retorn a una reflexió que vaig començar fa anys Allà vas, cabàs! Per què els poetes s'encaboten a publicar llibres absolutament inútils i prescindibles? Per què s'entesten a glorificar, adular, exalçar i degradar la lletra impresa en el paper, que ha costat tantes vides d'arbres i tants esforços humans? Quan diran els poetes alguna cosa que meresca la pena de ser escoltada i sentida (en tots els sentits del verb sentir), més que no pas llegida? Quan deixaran els poetes actuals d'escriure diaris personals que després converteixen en prosa retallada (= vers lliure)? Quan es convertiran en autèntics filòsofs, o en autèntics guerrers, és a dir en homes i dones de coneixement? Ja fóra hora que despertàrem, tots plegats, de la plàcida somnolència, de la inutilitat, de l'absurditat i del diletantisme dels egòtics poetes, malferits de nihilisme, aureolats d'esquerranisme, disfressats de protagonisme. I no estic fent ni populisme ni realisme ni banalisme, estic atacant directament el cor dels pretesos creadors de la paraula, de la paraulística i dels seus jocs absurds. I, per acabar, de moment, que demà me'n vaig a Budapest, si Déu vol, a prendre banys i a contemplar el Danubi com flueix: quan deixarem, els qui parlem i escrivim, de dir i d'escriure estupideses? I si en voleu més, pareu el cabàs!