TdE206. Vicent Andrés Estellés: "De Burjassot i de Godella vénen"

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

(Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993)

DE BURJASSOT I DE GODELLA VÉNEN
DONES PLORANT, I EN ARRIBAR A ELX
NO PODEN MÉS I DE TRISTESA CRIDEN
I ARRAPEN, MARE, LES PARETS DEL TEMPLE.

OH MARE NOSTRA I ESPERANÇA NOSTRA!
ALFÀBEGUES DE BÉTERA, CARRERS
AGRANATS I ARRUIXATS, MIRAR QUI PASSA,
GARBES DE NARDS I MAREDEDÉUS D'AGOST.

CANYAR DE CIRIS, CONFIANÇA NOSTRA,
SOCARRATS DE PATERNA, CASA D'OR
ANELL D'AIGUA, REFUGI PECATORUM.

HERBA D'OLIVES, PER LA BRISA RAMS,
UN CONSUETA D'ESTUPOR I LLÀNTIES,
EL JOLIVERT EN EL PITXER AMB AIGUA.

De "Mort a Elx", dins Obra completa, 10, València, Eliseu Climent, editor, p. 39, 1990.

TdE182. [Poesia] Vicent Andrés Estellés: "Cançó de la rosa de paper"

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

(Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993)

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.