RAFAEL ARGULLOL
(Barcelona, 1949)
II
A VISTA D’OCELL
De lluny, la
ciutat és perfecta: res no destorba
la visió que té l’ocell
en el seu vol.
Una vasta
perspectiva s’ensenyoreix del detall
com l’oceà
dissol l’escuma de les onades.
En la distància no
hi ha ferida ni cicatriu,
en la terra no hi ha
empremtes de les hores
perquè les hores no
existeixen sota les tempestes del temps.
El segle,
agonitzant, és un baixrelleu assiri
que s’ufaneja, bell,
de la immensa destrucció i de la fúria,
de les inigualables
guerres, del desafiament fet a l’home
i als déus: de lluny
és perfecte
com perfectes són
els altres segles
que vam aprendre als
llibres. Aquest és l’error,
el delicte de la
memòria humana, l’extraviament
de l’avui a l’abocador
daurat de la Història.
Però en la perfecció
no hi ha vida ni dolor ni goig.
Únicament de la
petita sang es nodreixen
els carrers de
la ciutat, les cases, el seu misteri,
dels focs
sobtats que incendien la nit
i cremen la matèria
dels somnis.
L’ocell vola
massa alt per albirar el segle.
El contemplen millor
l’escorpí, el gos i la serp.
Rafael Argullol. L’esmolador
de ganivets. Un poema. Barcelona: Quaderns Crema (“In amicorum numero”, 9),
1998, pàg. 13.
