Avui hem inaugurat un blog nou, per si no en teníem prou encara, dedicat exclusivament als poetes valencians actuals de llengua catalana. En principi hi pot participar tothom que faça poemes en català, tant si són editats com no, i que haja nascut en terres valencianes, sense cap afany d'exclusivisme, és clar. Només cal que envieu alguna mostra de poema, el vostre nom real o literari, el lloc, comarca i any de naixement, i, si es tracta d'un llibre publicat: nom del llibre, lloc d'edició, editorial i pàgina del poema.
L'adreça de correu on podeu enviar els vostres textos: xarqand@gmail.com
Sort i creativitat!
Aquesta és l'adreça del nou blog de Poesia Valenciana Actual:
http://poesiavalencianaactual.blogspot.com/
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia valenciana actual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia valenciana actual. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 d’agost del 2010
dilluns, 23 d’agost del 2010
TdE146. [Poesia] Pere Císcar: "Nus o llaç"
-->
PERE CÍSCAR
(Bellreguard, la Safor, 1975)
(Bellreguard, la Safor, 1975)
NUS O LLAÇ
Trobada en el teu nom i en la verema
En l’exili dels pares i de l’illa
S’acosta ja per fi rema que rema
Tot travessant la fosca que emmanilla
I cova el seu amor. Ara el sol crema
Mars suaument o rebeca i es quilla
El cel de llum i d’oriols anem a-
Mants de tu a rebre’t amb port de filla.
Rebeca que véns del llim i ets present
Esperat què saps de tot aquest llim?
Benvingut siga el bleix que compartim
En garjola i benvingut el ponent
Calent que ens juny de terra endins i muda
A tres del joc del tu i jo. Benvinguda.
Múrcia, 18 de juny de 2005
D’Aplec dispers, Carcaixent, Edicions 96, p. 23.
diumenge, 22 d’agost del 2010
TdE145. [Poesia] Eduard J. Verger: "El túmul de Catul"
-->
Quid est Catulle? Quid moraris emori?
No hi havia a Verona cap animal com tu.
Et mories de por animal de la mort
i d'altres pors i morts. Vas tenir mala sort
en la vida: et miraves allò d'allà dejú,
baixet i lleig com eres, no molt més que el comú
de la gent d'aquest poble. Tu hi trobaves conhort,
però, somiant rotllos i escampant-los a tort
i a dret, en vers i en prosa (no se'ls creia ningú).
Feliç qui mor a temps, sense trencar l'acord
pactat amb si mateix amb el mot oportú.
Fóra dur dir adéu allunyant-se del port
on el pebre torrat s'adoba amb oli cru,
i arrumbar a ponent, havent perdut el nord.
Mai no hi haurà a Verona cap animal com tu!
1989
EDUARD J. VERGER (Carlet, la Ribera Alta, 1949)
EL TÚMUL DE CATUL
QUE LI FÉU A DESHORA UN IMPACIENT
QUE NO LI VOLGUÉ PERDONAR
ALGUNA FUGISSERA INDIGNITAT
ALGUNA FUGISSERA INDIGNITAT
Quid est Catulle? Quid moraris emori?
No hi havia a Verona cap animal com tu.
Et mories de por animal de la mort
i d'altres pors i morts. Vas tenir mala sort
en la vida: et miraves allò d'allà dejú,
baixet i lleig com eres, no molt més que el comú
de la gent d'aquest poble. Tu hi trobaves conhort,
però, somiant rotllos i escampant-los a tort
i a dret, en vers i en prosa (no se'ls creia ningú).
Feliç qui mor a temps, sense trencar l'acord
pactat amb si mateix amb el mot oportú.
Fóra dur dir adéu allunyant-se del port
on el pebre torrat s'adoba amb oli cru,
i arrumbar a ponent, havent perdut el nord.
Mai no hi haurà a Verona cap animal com tu!
1989
De Tres peces apòcrifes o bé de molt dubtosa atribució les quals hom suposa compostes per un obscur poeta valencià identificat com Eduard J. Verger o Vercher segons altres documents,
ara per primera vegada recollides y estampades en València per Llorens, impressor.
Any 1999.
TdE144. [Poesia] Manel Alonso: "Un poeta no és cap corresponsal de guerra"
La Terra d'Enlloc
Per molts anys i panys, Manel!
-----------------------------------------------
MANEL ALONSO I CATALÀ (Puçol, l'Horta, 1962)
A Manuel García i Grau,
autor de La ciutat de la ira
UN POETA NO ÉS CAP CORRESPONSAL DE GUERRA,
cada dia agafa el metro i es deixa
arrossegar entre la multitud;
malmenja en un bar un entrepà
mentre llig els titulars de premsa.
A casa, assegut en el sofà, esguardant la pantalla anodina,
les parpelles li pesen com euros de plom.
Així i tot, el dolor i la ràbia que filtren
en la seua ment els mitjans de comunicació
són tan reals i intensos com si estiguera
amb el pit descobert
en primera línia de combat.
Ferit, s’asseu en la trinxera
i vessa sobre un tros de paper
tots i cadascun dels udols dels gossos perduts,
bastonejats per la crueltat i la ignomínia,
bastint mot a mot el pentagrama d’un cant
que en la nit que el devora llançarà al vent
com una ampolla en el mar de la desesperança.
De Correspondència de guerra, Alacant, Editorial Aguaclara, 2009, p. 17.
XIII Premi de Poesia Paco Mollà, Petrer, 2008.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)