TdE214. Ànite de Tegea: "Les fonts"

ÀNITE DE TEGEA

(...300aC...)

LES FONTS

1

Reposa sota les belles frondoses fulles del llorer

gemat, i demana la dolça beguda a la font

per tal que, cansats del treball de l'estiu,

els membres reposis, airejats pel zèfir.

2

Jo, Hermes, em dreço en una cruïlla, prop

d'un hort ventejat que, no lluny del mar que blanqueja,

repòs ofereix per als homes cansats del camí,

mentre d'una font clara murmura baixet l'aigua fresca.

3

Foraster, sota d'aquest quer reposa els membres cansats:

dolç l'aire murmura enmig de les fulles ben verdes,

beu la fresca aigua de la font, per als caminants

regalada treva en l'estiu roent.

4

–Per què, Pan solitari, en el bosc molt frondós

t'asseus tocant amb aquest flabiol de veu harmoniosa?

–Perquè en aquestes muntanyes molles de rosada

la vedella pasturi trencant les espigues de borrissol tendre.

5

A Pan de pèls durs i a les nimfes que guarden

els ramats, Teòdot, pastor solitari, ha ofert aquest do

sota l'alt turó perquè, esgotat per l'estiu xafogós

l'han refet donant-li amb les mans aigua dolça com la mel.

Maria Àngels Anglada. Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel·lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983, pàgs. 3-7.

TdE212. Kostís Palamàs: «El xiprer»

KOSTÍS PALAMÀS

(Patres 1859-Atenes 1943)

EL XIPRER

Davant per davant de la finestra: al fons
el cel, tot el cel estès i no res més,
i al bell mig, del cel tenyit tot ell,
alt i esvelt, un xiprer: no res més.
I sota un cel serè o negre, sempre el xiprer
s'inclina suaument, no només
sota un blau joiós o en el trasbals de la tempesta;
quiet, bell, sense esperança: no res més.

[Miralles 1988]: Set poetes neogrecs. Antologia. Kalvos, Solomós, Palamàs, Kafavis, Sikelianós, Seferis i Elitis. A cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps. Barcelona: Edicions 62 ("Les millors obres de la literatura universal. Segle XX, 25"), 1988, pàg. 54.

TdE211. Giorgos Seferis: "Argonautes"

GIORGOS SEFERIS

(Esmirna, 1900 -Atenes, 1971)

Argonautes

I una ànima
si el que vol és conèixer-se
en una ànima
diferent ha de veure's:
l'estranger i l'enemic els hem vist en l'espill.

Eren gent ferma els companys, no es queixaven
ni del cansament ni de la set ni de la neu,
eren de la mena dels arbres o de les ones
que accepten el vent i la pluja
accepten la nit i el sol
sense canviar enmig del canvi.
Eren gent ferma, dies sencers
suaven remant amb els ulls acalats
respiraven amb ritme
i llur sang envermellia una pell dòcil.
Un dia cantaren, amb els ulls acalats
quan doblàvem l'illa deserta plena de nopals
en direcció a la posta, després del cap dels Gossos
que borden.
Si el que vol és conèixer-se, deien
en una ànima
diferent ha de veure's, deien
i els rems copejaven l'or de la mar
quan el sol es ponia.
Doblàrem molts caps moltes illes la mar
que mena a l'altra mar, gavinots i foques.
De vegades dones dissortades gemien
plorant pels fills que havien perdut
i d'altres indignades reclamaven Alexandre el Gran
i glòries enterrades en el fons de l'Àsia.
Ancoràrem a platges plenes de flaires nocturnes
amb cants d'ocells, aigües que deixaven a les mans
el record d'una gran felicitat.
Però no acabaren els viatges.
Llurs ànimes s'uniren als rems i als escàlems
al rostre ombrívol de la proa
al rastre del timó
a l'aigua que rompia llurs figures.
Els meus companys moriren, primer l'un després l'altre amb
els ulls acalats. Llurs rems
assenyalen a la platja el lloc on reposen.

Ningú no els recorda. Justícia.

Set poetes neogrecs. Antologia (Kalvos, Solomós, Palamàs, Kavafis, Sikelianós, Seferis i Elitis), a cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps, Barcelona, Edicions 62 (“Les millors obres de la literatura universal”, 25), 1988, pàg. 116.

Text grec
Vídeo amb el poema recitat


 

TdE210. K.P. Kavafis: "Gent de Posidònia"

KONSTANDINOS PETRU KAVAFIS

(Alexandria, Egipte, 1863-1933)

GENT DE POSIDÒNIA

Agost 1906

Perderen la llengua grega, la gent de Posidònia,
després de tants anys i tants segles de barrejar-se
amb etruscs, i amb romans, i amb altres estrangers.
L'únic que els quedava, dels seus avantpassats,
era una festa grega, de belles cerimònies,
amb lires i amb flautes, amb jocs i amb corones.
I tenien costum, a la fi de la festa,
de remembrar llurs usatges antics
i de tornar a dir les paraules gregues
que amb prou feines si ben pocs comprenien.
I sempre melancòlicament finia llur festa
car se'ls feia present que ells eren grecs
—grecs d'Itàlia, una volta, també—,
i ara, com havien caigut fins a convertir-se
en gent que viu i enraona bàrbarament,
ells, oh dissort!, una gent que venien del món grec.

Set poetes neogrecs. Antologia (Kalvos, Solomós, Palamàs, Kavafis, Sikelianós, Seferis i Elitis), a cura de Carles Miralles, amb la col·laboració de Montserrat Camps, Barcelona, Edicions 62 (“Les millors obres de la literatura universal”, 25), 1988, pàg. 78.

Text grec
Traducció a l'anglês

TdE109. [Poesia] Safo: Himne a Afrodita

Himne a Afrodita
Ποικιλόθρον᾽ ὰθάνατ᾽ ᾽Αφροδιτα,
παῖ Δίοσ, δολόπλοκε, λίσσομαί σε
μή μ᾽ ἄσαισι μήτ᾽ ὀνίαισι δάμνα,
πότνια, θῦμον.
ἀλλά τυίδ᾽ ἔλθ᾽, αἴποτα κἀτέρωτα
τᾶσ ἔμασ αύδωσ αἴοισα πήλγι
ἔκλυεσ πάτροσ δὲ δόμον λίποισα
χρύσιον ἦλθεσ
ἄρμ᾽ ὐποζεύξαια, κάλοι δέ σ᾽ ἆγον
ὤκεεσ στροῦθοι περὶ γᾶσ μελαίνασ
πύκνα δινεῦντεσ πτέῤ ἀπ᾽ ὠράνω
αἴθεροσ διὰ μέσσω.
αῖψα δ᾽ ἐχίκοντο, σὺ δ᾽, ὦ μάσαιρα
μειδιάσαισ᾽ ἀθάνατῳ προσώπῳ,
ἤρἐ ὄττι δηὖτε πέπονθα κὤττι
δἦγτε κάλημι
κὤττι μοι μάλιστα θέλω γένεσθαι
μαινόλᾳ θύμῳ, τίνα δηὖτε πείθω
μαῖσ ἄγην ἐσ σὰν φιλότατα τίσ τ, ὦ
Πσάπφ᾽, ἀδίκηει;
καὶ γάρ αἰ φεύγει, ταχέωσ διώξει,
αἰ δὲ δῶρα μὴ δέκετ ἀλλά δώσει,
αἰ δὲ μὴ φίλει ταχέωσ φιλήσει,
κωὐκ ἐθέλοισα.
ἔλθε μοι καὶ νῦν, χαλεπᾶν δὲ λῦσον
ἐκ μερίμναν ὄσσα δέ μοι τέλεσσαι
θῦμοσ ἰμμέρρει τέλεσον, σὐ δ᾽ αὔτα
σύμμαχοσ ἔσσο.

The Poems of Sappho

Afrodita immortal, de tron riquíssim,
que trenes fraus, filla de Zeus, et prego
que ni amb ànsies ni amb basques, augusta,
l'ànim no em domis,

ans vine aquí, car abans de vegades
m'oïres lluny la veu i em vas atendre,
l'auri casal del pare abandonares,
vas junyí' el carro

i em vas venir; ocells bonics et duien
rabents damunt la terra negra; llesta
l'ala els vogia, i des del cel, per l'aire
van vení' a l'acte.

I tu llavors, dea feliç —el rostre
et somreia, immortal— em preguntares
per què patia, altre cop a cridar-te
el que va moure'm,

i més que res què és el que vull que ocorri
al meu esperit boig: «¿Qui ha de dur-te
la Persuasió, que et sigui amic? Oh Safo,
¿qui et fa l'ofensa?

Si fuig de tu, prompte et vindrà darrera,
si no et prens dons, t'obsequiarà, si ara
no et vol, ben prest haurà, fins si et recava,
d'enamorat-se't.»

Vine'm, doncs, ara i de les cruels penes
solta'm, allò que el cor grua que em passi
acompleix-m'ho, i sigues-me tu mateixa
sempre aliada.

Safo, Obra completa, edició bilingüe, traducció, pròleg i notes de Manuel Balasch, pvre., Barcelona, Edicions 62 («Els Llibres de l'Escorpí. Poesia», 16), 1973, ps. 16-19.


Afrodita immortal, que seus al tron
riquíssim, filla de Zeus, ordidora
d'enganys, et pregue que no em domes l'ànim
senyora, amb penes
i torbes, però vine ací si abans
sentires ja de lluny la meua veu
i l'acollires, i abandonant l'àuria
casa del teu pare
vas venir junyint el carro; bonics
et portaven ocells rabents damunt
la negra terra, les espesses ales
batien per l'éter
i arribaren de seguida. I tu,
feliç, somreies amb l'immortal
rostre i preguntaves què patia ara,
per què t'invocava,
què és el que vull que sobre tot ocórrega
en el meu ànim boig. Qui he de convéncer
i portar vers la teua amistat? Qui,
oh Safo, t'ha ofés?
Si fuig de tu, prompte et perseguirà,
si no accepta regals, te' ls donarà,
si no et vol, aviat t'estimarà
bé que ella et rebutge.
Vine a mi, també ara, i de les cruels penes
lliura'm. I tot allò que el cor delera
que em passe, atorga-m'ho, sigues-me tu
per sempre aliada.

(Traducció de Maria Jesús Yago, per cortesia de l'autora)

TdE073. Kafavis - Murs

Konstandinos P. Kavafis (Alexandria 1863-1933) Poemes. Traduïts i anotats per Alexis E. Solà. Clàssics Curial, 1. Barcelona. 1975. MURS Sense cap mirament, sense dolor, sense respecte, m'han bastit a l'entorn grans i altes muralles. I m'estic ara aquí i em desespero. No penso en res més: aquesta sort em devora el pensament, perquè tenia tantes coses per fer, allà a fora. Ah, quan construïen els murs, com no vaig fer-hi atenció! Però mai no vaig sentir la remor o la veu dels qui els bastien; sense jo adonar-me'n em van tancar lluny del món. Recital: Col·lectiu Selva Negra. Nocturn Imperi Veu: Joan F. Bolufer Música: "Las Indias, 1". Las Indias de España. Música precolombina y de archivos del Viejo y Nuevo Mundo. Gregorio Paniagua, Atrium Musicae de Madrid. Hispavox S90.463. Madrid 1981. Text original en grec Κ.Π. Καβάφης - Ανάγνωση - C.P. Cavafy - Reading Κ.Π. Καβάφης - Τείχη

διαβάζει: Σαββίδης Γ. Π., K.Π. Kαβάφη, Ποιήματα, I, (1896-1918), Διόνυσος

Χωρίς περίσκεψιν, χωρίς λύπην, χωρίς αιδώ μεγάλα κ' υψηλά τριγύρω μου έκτισαν τείχη. Και κάθομαι και απελπίζομαι τώρα εδώ. Άλλο δεν σκέπτομαι: τον νουν μου τρώγει αυτή η τύχη· διότι πράγματα πολλά έξω να κάμω είχον. A όταν έκτιζαν τα τείχη πώς να μην προσέξω. Aλλά δεν άκουσα ποτέ κρότον κτιστών ή ήχον. Aνεπαισθήτως μ' έκλεισαν από τον κόσμον έξω.

Επανάληψη σε νέο παράθυρο