dilluns, 16 d’abril del 2007

TdE008. La crua realitat

Ni Orient ni Occident. 

La crua realitat: un món dessacralitzat, la metafísica secularitzada, l'agnosticisme suïcida. 
La pèrdua de la capacitat imaginal. 

Inspirat per H. Corbin.

diumenge, 15 d’abril del 2007

TdE007. Salvador Jàfer. Dubtes

Si tot el que no és tangible es redueix a pura metafísica o pura literatura, l'únic que ens queda és l'instant real present. Però, llavors, què hem de fer amb tots els nostres somnis?

dilluns, 9 d’abril del 2007

TdE006. Salvador Jàfer. Antipoesia



Programa antipoètic
Per la poesia i contra la poesia escriuré cada dia tot el paper que em resta. (El desert)
Reduir la creació artística a una pura provocació és una absoluta estupidesa.
Fer passar estupideses com a creacions artístiques és antipoètic.
Raonar sobre el que és bo i és dolent, sobre el que és creatiu o no ho és, és un exercici de sanitat poètica.
Tot no val, tot i que siga acceptable.
Un mateix és el millor crític de les pròpies produccions, perquè sap exactament com han estat fetes i els entrebancs, els desafiaments i els guanys que això comporta en una tasca que és bàsicament artesanal.
S'ha d'exigir al lector competència en la lectura, però no pas situar-lo en absurditats extremes que no tenen ni suc ni bruc.
Per a fer bona poesia no cal llegir els poetes. Sovint els punts d'inspiració creativa vénen d'altres àmbits aparentment antipoètics.
La frescor poètica procedeix d'una ingenuïtat meditada.
Sovint influeixen més els factors humans i personals en la valoració dels creadors que no pas l'obra mateixa.
Mètrica, mètrica, més exercicis de mètrica!
El problema de la majoria dels -ismes és que no saben veure quan ja n'hi ha prou.
Per a poder comprendre s'ha de saber escoltar.
La poesia és morta! Visca la Poesia!

TdE005. Salvador Jàfer. Vestigis

2007. Dilluns de Pasqua. Vestigis del meu pas sobre la terra.
Si tot, al capdavall, es redueix a pura ciència mesurable, quantificable, quin lloc queda en la ment humana per a l'inesperat, l'incomprensible, el contradictori?
Què en farem, de l'especulació teològica, mística, filosòfica, de la creació artística i poètica?
Quina funció tenen les disciplines anomenades ara humanístiques, com la teologia, la filosofia, l'antropologia, la història, la poètica?
Són només restes o recialles d'un passat que cal superar i suplantar per altres disciplines més adequades a la realitat de les descobertes científiques i a les necessitats quotidianes de la població mundial?
Tenen aquestes descobertes científiques validesa eterna o són experiments provisionalment limitats, fins que no arribe una nova teorització que els modifique?
Són realment fiables, malgrat la seua aparença de fiabilitat i de realitat?
Són políticament neutrals, immunes?
Tot el que no siga científicament provable, explicable, és pura mistificació i, doncs, rebutjable?
És possible o permissible dubtar de la ciència, dels científics i dels ciencistes?
Som només pura sensualitat, pura racionalitat, pura temporalitat, pura extinció, pur no-res?
Si l'únic objectiu és "viure per viure", de què serveix tot això?

"As the reason destroys the poet must create."
'Com que la raó destrueix, el poeta necessita crear.'

Wallace Stevens

Total de visualitzacions de pàgina: