dissabte, 12 de gener de 2008

Dulce solum...


DULCE SOLUM

I

Dulce solum / natalis patrie,
domus ioci, / thalamus gratie,
vos relinquam / aut cras aut hodie,
periturus / amoris rabie.


[Dolç terrer de la pàtria nadiua,
casa de goig, tàlem de gràcia,
us abandonaré avui o demà,
moribund de la ràbia d'amor]

II

Vale tellus, / valete socii,
quos benigno / favore colui,
et me dulcis / consortem studii
deplangite, qui vobis perii!


[Adéu, terra; adéu, amics,
a qui he conreat amb un favor benigne!
Ploreu-me com a dolç company d'estudi,
ja que sóc mort per a vosaltres!

III

Igne novo / Veneris saucia
mens, que prius / non novit talia,
nunc fatetur / vera proverbia:
"Ubi amor, / ibi miseria".


[Tocada per un nou foc d'amor
la meua ànima, que abans ho desconeixia,
ara confirma la veritat de la dita:
"On hi ha amor també hi ha misèria".]

IV

Quot sunt apes / in Hyble vallibus,
quot vestitur / Dodona frondibus
et quot natant / pisces equoribus,
tot abundat / Amor doloribus.


[Tantes abelles com hi ha en les valls d'Hibla,
tantes florestes com les que visten Dodona,
i tants peixos com pels oceans naden,
així és abundós, l'Amor, de pesars.]

(Carmina Burana, 119)

Versió catalana: Salvador Jàfer

Per a la música: Clemencic Consort, Carmina Burana, 1, Harmonia Mundi-Edigsa, EHM 335, 1975.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: