divendres, 18 d’abril de 2008

Per molts anys, Manel!

Ací va l'articlet que ens envia de tant en tant el nostre imapagable columnista Manel Rodríguez Castelló. I per molts anys que en puguem gaudir! Felicitacions!

----

Amigues i amics, ací teniu la columna de dissabte, que feia temps que no us enviava. Amb ell celebre el meu cinquantenari. Poca broma! I salut.

Manel

EL REPARTIMENT
–Manel Rodríguez-Castelló–

El President va mirar-s'ho amb un somriure. Els tres volums del Llibre del Repartiment no havien eixit de l'arxiu de Barcelona des de 1931, quan van viatjar a la mateixa ciutat que ara els rebia amb tots els honors. L'home exhibia un swing perfecte en esdeveniments d'aquesta envergadura, n'era consumat especialista. Ni els flaixos dels fotògrafs, ni el llatí difícil de la cal·ligrafia, ni l'antiguitat vertiginosa del manuscrit no van pertorbar el gest serè ni el lleu esbós d'un somriure reservat per a aquestes ocasions. Flanquejat pel Vicepresident i la Consellera de Cultura, havia esperat a Sant Miquel dels Reis l'arribada dels llibres, que havien fet el trajecte Barcelona-València enmig d'espectaculars mesures de seguretat i vigilats en el darrer tram per l'helicòpter Jaume I, propietat de la casa. Per commemorar l'aniversari del naixement del fundador del regne que, 800 anys més tard, ell presidia, s'havia organitzat una gran exposició, i aquells llibres, blindats per una assegurança de 9 milions d'euros, n'eren la joia més preciada. La funcionària, amb les mans enfundades en uns guants especials, li obrí el volum per la pàgina on figurava el nom de Ramon Camps, repoblador català beneficiat per la conquista amb propietats enregistrades al detall. Un calfred, imperceptible per a la càmera que eternitzaria el moment, li recorregué l'espinada mentre el palmell nu acariciava el llom del patracol sagrat com qui no vol la cosa i llegia el nom del seu avantpassat. Acabada la solemne recepció el President telefonà al seu homònim murcià per coodinar les accions contra el transvasament d'aigua de l'Ebre a Barcelona. No deixaria perdre ni gota del suculent botí que li havia tocat en el repartiment dels papers. Aigua de boca, camps de golf, turisme desmelenat? Remenar el fang anticatalanista amb greuges de difícil equivalència donava bons rèdits polítics. I continuaria cruspint-se'ls tal i com l'admirat monarca s'hauria menjat una cuixa de pollastre, pels segles dels segles.

manel rodríguez castelló
manelrc@ono.com
una selecció de la meua poesia a
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/manelrodriguez/
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: