TdE038. Nostàlgia ferida

Aquesta és la meua col·laboració a l'Encontre de Poetes d'Alcoi, el diumenge 16 de març de 2008, en el recital de la Glorieta. És un poema inèdit de fa molts anys que vaig recuperar per a l'ocasió, escorcollant entre els textos diversos i incontrolats que tinc guardats en algunes llibretes on escric, de tant en tant, per no oblidar l'artesania de l'escriptura manual. S'ha publicat en el llibret col·lectiu Ponts de paraules. Encontre de Poetes a Alcoi. Homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor, Amic de Joan Valls, 2008, p. 44. Per a fer contrast amb la primavera és un poema de rerevera (autumne, tardor). I perquè en quede constància ací us l'envie: NOSTÀLGIA FERIDA La llum cansada de l'autumne dolç s'emporta els dies vells entre la pols. Ai, la ferida! La llum somorta de l'autumne fresc s'emporta els dies vells entre els seus béns. Ai, la ferida! El temps daurat ha esculpit la nostàlgia. Les roses besen el perfil de l'aigua. Bella ferida! Amic llunyà de la terra dels oms, escriu-me prest el lament dels coloms. Ai, la nostàlgia! No sents el vent que se m'endú rabent el teu record segellat pel ponent? Ai, la nostàlgia! La llum que ve de la terra dels oms s'emporta els dies clars entre la pols. Boja nostàlgia!