divendres, 20 de juny de 2008

J.V. Foix. Sol i de dol...


J.V. FOIX (Sarrià, 28 de gener de 1893 - 29 de gener de 1987)

Sol i de dol: sonet I

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
--Per quin cel mort--, o pasturatges muts,
Deleges foll? ¿Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.


[Obres poètiques, Barcelona, Edicions Nauta, 1964, p. 61]
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: