diumenge, 21 de desembre de 2008

L'esplendor de la creació en llibertat

A voltes em trobe gent que em pregunta que si ja no escric que si ja no publique... Em quede mirant-los sorprés. I pense endins meu que encara hi ha molta gent per a qui no ets visible literàriament o creativament si no apareixes en la premsa o si no veuen algun trafeig editorial on pugues estar-hi implicat.

Des de l'any 97 del segle passat que vaig descobrir d'una manera efectiva les possibilitats de la xarxa global de comunicació, no he deixat d'aprendre'n coses, de fer-me als engranatges d'aquest mecanisme i de participar, amb textos meus o escollint textos d'altri, en la immensa voràgine mediàtica que ràpidament tot s'ho engul i tot ho tritura en un instant, com una menja ràpida que no s'acaba de digerir del tot.

Així i tot, i malgrat les dependències del mecanisme, ni menys greus ni més dolentes que qualsevol altra dependència, he trobat en la xarxa un mitjà lliure d'expressió creativa. Mai no hi he trobat entrebancs que no foren de tipus tècnic, mai no he sentit retallada la meua veu, mai no m'he sentit perdut o alienat en un mitjà tan plural i multifacètic que obre portes abans impensades.

Si bé és veritat que un llibre ben editat fa bonic, és manejable i transportable, no gasta energies que no siguen les del procés propi d'edició i és un objecte de culte entre els lletraferits, insistesc en la sensació de llibertat que dóna escriure i publicar a la xarxa global. Et dóna una autonomia absoluta, tu ets el teu propi editor, no has d'esperar prebendes ni firmar contractes ni confiar que alguns amics et facen publicitat, no estàs subjecte a horaris ni a formalismes socials.

En bona part, ser lliure és ser autònom; autònom, no pas autosuficient. No hi ha ningú que siga autosuficient. Però quan un pot fer el que li agrada i en el moment que li agrada, això és un bé i un plaer impagable que mereix l'esforç d'aplicar-se amb ganes a experimentar, a sentir, a llegir, a escoltar, a veure. Tot de portes obertes pel planeta sencer on sempre trobaràs algú que et voldrà llegir, o escoltar, o acompanyar oferint-te una estona del seu temps per compartir-la amb tu, creador autònom solitari i solidari, mon semblable, mon frère.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: