diumenge, 21 de desembre del 2008

TdE070. L'esplendor de la creació en llibertat

A voltes em trobe gent que em pregunta que si ja no escric que si ja no publique... Em quede mirant-los sorprés. I pense endins meu que encara hi ha molta gent per a qui no ets visible literàriament o creativament si no apareixes en la premsa o si no veuen algun trafeig editorial on pugues estar-hi implicat. Des de l'any 97 del segle passat que vaig descobrir d'una manera efectiva les possibilitats de la xarxa global de comunicació, no he deixat d'aprendre'n coses, de fer-me als engranatges d'aquest mecanisme i de participar, amb textos meus o escollint textos d'altri, en la immensa voràgine mediàtica que ràpidament tot s'ho engul i tot ho tritura en un instant, com una menja ràpida que no s'acaba de digerir del tot. Així i tot, i malgrat les dependències del mecanisme, ni menys greus ni més dolentes que qualsevol altra dependència, he trobat en la xarxa un mitjà lliure d'expressió creativa. Mai no hi he trobat entrebancs que no foren de tipus tècnic, mai no he sentit retallada la meua veu, mai no m'he sentit perdut o alienat en un mitjà tan plural i multifacètic que obre portes abans impensades. Si bé és veritat que un llibre ben editat fa bonic, és manejable i transportable, no gasta energies que no siguen les del procés propi d'edició i és un objecte de culte entre els lletraferits, insistesc en la sensació de llibertat que dóna escriure i publicar a la xarxa global. Et dóna una autonomia absoluta, tu ets el teu propi editor, no has d'esperar prebendes ni firmar contractes ni confiar que alguns amics et facen publicitat, no estàs subjecte a horaris ni a formalismes socials. En bona part, ser lliure és ser autònom; autònom, no pas autosuficient. No hi ha ningú que siga autosuficient. Però quan un pot fer el que li agrada i en el moment que li agrada, això és un bé i un plaer impagable que mereix l'esforç d'aplicar-se amb ganes a experimentar, a sentir, a llegir, a escoltar, a veure. Tot de portes obertes pel planeta sencer on sempre trobaràs algú que et voldrà llegir, o escoltar, o acompanyar oferint-te una estona del seu temps per compartir-la amb tu, creador autònom solitari i solidari, mon semblable, mon frère.

6 comentaris:

novesflors ha dit...

En aquesta ocasió estic absolutament d'acord amb tu. La immediatesa de poder escriure creativament i ser llegit sense entrebancs afegits, sense res més que penjar-ho al blog és impagable.

Salvador Jàfer Sanxis ha dit...

Així és, benvolguda Novesflors. I a més a més, estem creant una literatura nova, instantània, fresca, multiforme i multigenèrica, que és ja la literatura del present i del futur.

Gràcies pel teu acord i per les teues visites.

Príncep de les milotxes ha dit...

Ja en som tres, amics. Vaig seguint-te fa temps, Salvador.

Admin ha dit...

Jo també estic d'acord. De fet, aquesta llibertat descapitalitzada ja l'havia copsat a mitges.

Tot i això no sé si fem bé en declarar per tot arreu la llibertat i gratuïcitat amb què es viu per la xarxa. Sempre hi han llops observant, i de segur que faran, en algun moment, de les seues. I les seues solen fer mal.

Aprofite el plaer de tornar a llegir-te per proposar, de ras, un possible recital, i més que recital, debat, xerrada o més amablement col·loqui sobre aquest fet. Pensava organitzar-lo al meu poblet de mala mort, Terrateig, que com el teu, també viu encara en les parets surenques de la Vall, i tot el que això suposa.

M'agradaria engegar un maileig amb vós, just per això, per veure si a més de virtualment podem fer coses al fastigós món d'allò sensible.

Salvador Jàfer Sanxis ha dit...

Salut, Fakhfakhina, ja en parlarem de correu a correu. Com tu dius, és possible que hi haja llops a l'aguait que ens podran clavar dentellada.

Colata ha dit...

Quanta raó tens, Jàfer!
En llegir el teu post m'he sentit reflexat, en les meues dèries. Com que el meu contacte amb el món editorial ha estat més aïnes amb textos funcionals que no pas literaris, no en podria parlar des del món dels lletraferits. Per això encara m'dentifique més amb el que dius. De fet, a l'arxiu de textos antics de Colata hi tinc alguns escrits periodístics que mai van poder veure la llum... fins ara. Per això Internet, amb totes les seues limitacions, ens fa més lliures perquè no tenim qui ens censure, pel tema, per la llengua, per la conveniència de publicar o no.
I el fet de poder informar, opinar, crear literàriament, tal com ens ve de gust, és una valor afegit, que ens permet eixamplar l'horitzó, i no limitar-nos al que ens deixen publicar.
Salut, amic!
Una abraçada.
Lluís M. Segrelles

Total de visualitzacions de pàgina: