dimecres, 28 de maig del 2008

TdE040. Josep Carner: Aigües de la primavera

AIGÜES DE LA PRIMAVERA Aigües de la primavera que degoten pels jardins, posades damunt les branques, les gotes es tornen brins. Al cor d'una trista fotja tremolen els cels divins. S'acuita la neu a fondre's i baixa torrent endins; la fressa de les escumes, com mou el fullam dels pins! Com sotgen, les flors novelles! Com dringuen aquests matins! Al riu de les aigües noves diuen que hi ha tres molins: l'un molia or i plata, l'altre perles i robins, l'altre l'amor de les dames que captiven els fadrins". Josep Carner, Ofrena, dins Obres completes, Poesia, Barcelona, Editorial Selecta, 1957, 1a ed., pàgs. 302-3. Per escoltar el poema cantat per Túrnez & Sesé Josep Carner

dimarts, 20 de maig del 2008

TdE039. Cançons d'infantesa, 9

Aquesta és una cançó popular valenciana ben coneguda. La transcric tal com recorde que me la cantaven en la meua infantesa. Ja ve Cento de ca la nóvia, ja ve Cento malhumorat, ja ve Cento tocant els testos: carabassa li hauran donat. --Carabassa m'han donat, jo l'he presa per meló; més val prendre carabassa que casar-se en un pendó.

dijous, 1 de maig del 2008

TdE038. Nostàlgia ferida

Aquesta és la meua col·laboració a l'Encontre de Poetes d'Alcoi, el diumenge 16 de març de 2008, en el recital de la Glorieta. És un poema inèdit de fa molts anys que vaig recuperar per a l'ocasió, escorcollant entre els textos diversos i incontrolats que tinc guardats en algunes llibretes on escric, de tant en tant, per no oblidar l'artesania de l'escriptura manual. S'ha publicat en el llibret col·lectiu Ponts de paraules. Encontre de Poetes a Alcoi. Homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor, Amic de Joan Valls, 2008, p. 44. Per a fer contrast amb la primavera és un poema de rerevera (autumne, tardor). I perquè en quede constància ací us l'envie: NOSTÀLGIA FERIDA La llum cansada de l'autumne dolç s'emporta els dies vells entre la pols. Ai, la ferida! La llum somorta de l'autumne fresc s'emporta els dies vells entre els seus béns. Ai, la ferida! El temps daurat ha esculpit la nostàlgia. Les roses besen el perfil de l'aigua. Bella ferida! Amic llunyà de la terra dels oms, escriu-me prest el lament dels coloms. Ai, la nostàlgia! No sents el vent que se m'endú rabent el teu record segellat pel ponent? Ai, la nostàlgia! La llum que ve de la terra dels oms s'emporta els dies clars entre la pols. Boja nostàlgia!

Total de visualitzacions de pàgina: