TdE071. Complanta

Rescate aquests versos escrits ja fa molts anys, perduts en un racó de les meues llibretes. Amor és mort en fredes avingudes, desesperadament fendeix camins on reis desconhortats de fes vençudes escolten les complantes dels dofins.

TdE070. L'esplendor de la creació en llibertat

A voltes em trobe gent que em pregunta que si ja no escric que si ja no publique... Em quede mirant-los sorprés. I pense endins meu que encara hi ha molta gent per a qui no ets visible literàriament o creativament si no apareixes en la premsa o si no veuen algun trafeig editorial on pugues estar-hi implicat. Des de l'any 97 del segle passat que vaig descobrir d'una manera efectiva les possibilitats de la xarxa global de comunicació, no he deixat d'aprendre'n coses, de fer-me als engranatges d'aquest mecanisme i de participar, amb textos meus o escollint textos d'altri, en la immensa voràgine mediàtica que ràpidament tot s'ho engul i tot ho tritura en un instant, com una menja ràpida que no s'acaba de digerir del tot. Així i tot, i malgrat les dependències del mecanisme, ni menys greus ni més dolentes que qualsevol altra dependència, he trobat en la xarxa un mitjà lliure d'expressió creativa. Mai no hi he trobat entrebancs que no foren de tipus tècnic, mai no he sentit retallada la meua veu, mai no m'he sentit perdut o alienat en un mitjà tan plural i multifacètic que obre portes abans impensades. Si bé és veritat que un llibre ben editat fa bonic, és manejable i transportable, no gasta energies que no siguen les del procés propi d'edició i és un objecte de culte entre els lletraferits, insistesc en la sensació de llibertat que dóna escriure i publicar a la xarxa global. Et dóna una autonomia absoluta, tu ets el teu propi editor, no has d'esperar prebendes ni firmar contractes ni confiar que alguns amics et facen publicitat, no estàs subjecte a horaris ni a formalismes socials. En bona part, ser lliure és ser autònom; autònom, no pas autosuficient. No hi ha ningú que siga autosuficient. Però quan un pot fer el que li agrada i en el moment que li agrada, això és un bé i un plaer impagable que mereix l'esforç d'aplicar-se amb ganes a experimentar, a sentir, a llegir, a escoltar, a veure. Tot de portes obertes pel planeta sencer on sempre trobaràs algú que et voldrà llegir, o escoltar, o acompanyar oferint-te una estona del seu temps per compartir-la amb tu, creador autònom solitari i solidari, mon semblable, mon frère.

TdE069. Tot esdevé una altra cosa

Animal que es vegetalitza, vegetal que es mineralitza, mineral que s'animalitza. Gas que es liqüidifica, líquid que es solidifica, sòlid que es gasifica. Foc que es terrifica, terra que s'aqüifica, aigua que s'airifica, aire que s'ignifica. Tot esdevé una altra cosa: marbre, fulla, carn o rosa.

TdE068. Ara que estic

A les 11.34 de divendres, 18 de desembre de 2008

Ara que estic dessomniat de tots els somnis, ara que estic desesperançat de totes les esperances, ara que estic desencisat de tots els encisos, ara és quan puc permetre'm el luxós encanteri

de tenir somnis, esperances i encisos.

I el meu combat és la bellesa.

TdE067. Somnis

On deuen haver anat a parar tots els meus somnis? Quan, com, per què, qui, què deu haver segrestat i arrabassat tots els meus somnis? Per excés, per mancança, per deixadesa, ja no puc trobar sencers tots els meus somnis. somni [s. XIV; del ll. somnium, íd.] m 1 PSIC Seguit d'imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son. 2 fig 1 Imaginació vana de coses impossibles o tingudes per impossibles. 2 Esperança, projecte, que sembla no tenir gens de probabilitat de realitzar-se. 3 Idea quimèrica. Algú que no recorde va preguntar-se algun dia: "De què està feta la matèria dels somnis?"