dimecres, 18 de febrer de 2009

Ravi Shankar

Anit vaig posar al tocadiscos un disc mític de Ravi Shankar: Ravi Shankar live at The Monterey International Pop Festival, i avui encara continue amb l'evocació. És un disc enregistrat l'any 1967 i publicat el 1968, un any mític també: la revolució del maig francés, la primavera rebel de l'amor i de les flors. El vaig adquirir anys més tard, en els setanta, quan era estudiant a València. "Davall les llambordes, jau el paradís."

El 1968 jo era un càndid adolescent que ho desconeixia gairebé tot i ho volia descobrir gairebé tot; tenia 14 anys, anava a l'institut d'Albaida, i no sabia res de flors als cabells, ni de maig francés, ni d'amor lliure, només estudiava, somiava i anava i venia cada dia amb l'autobús d'Albaida al Ràfol, amb la serra del Benicadell com a paisatge de fons. Aquest va ser dels primers discos que vaig tenir juntament amb els primers lps de Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar Bonet. Les seues músiques i les seues lletres van deixar una empremta duradora en la meua vida poètica.

He trobat aquest vídeo que llance al bloc com a petit homenatge al músic que va obrir camins auditius als meus esperits i als orients del cor.

Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: