dijous, 3 de setembre de 2009

De Santiago a Porto (agost de 2009)


L'itinerari

L'itinerari s'acomplí, deo volente:

Dc 19. València-Barcelona
Dj 20. Barcelona-Reus-Santiago
Dv 21. Santiago
Ds 22. Santiago-Vigo-Tui-Valença-
Trofa-Guimarães
Di 23. Guimarães
Dl 24. Guimarães-Braga-Vila-real-Bragança
Dm 25. Bragança
Dc 26. Bragança-Chaves
Dj 27. Chaves
Dv 28. Chaves-Porto-Coimbra
Ds 29. Coimbra
Di 30. Coimbra-Porto
Dl 31. Porto
Dm 1. Porto-Madrid-València

Chaves

Dimecres, 26 d'agost.

Salutacions a tothom des de Chaves, Tras-os-Montes, nord de Portugal. Aire transparent, cel blau, solet engrescador, ciutats i paisatges preciosos. Aquest matí he arribat amb bus des de Bragança, petita ciutat encantadora.

Dijous, 27 d'agost.

Aquest matí m'he regalat un bany termal amb hidroteràpia, cromoteràpia i massatge inclòs. Chaves és l'antiga ciutat romana d'Aquae Flaviae, famosa per les seues fonts termals que brollen a 75 graus de les profunditats de la terra. El paisatge és ben relaxant i tant a Bragança com ací he trobat dos magnífics exemples de passejos fluvials. Arquitectura moderna al servei de la gent. Portugal está ben canviat.

Coimbra

Divendres, 28 d'agost.

Ja sóc a Coimbra. He eixit aquest matí de Chaves, un paradís de verdor, i he arribat devers migdia a Porto, tan bruta, grisa i abandonada com la vaig conéixer la primera vegada que la vaig visitar. Tenia records vagues de Porto i Coimbra que ara pense assentar i enregistrar en el meu imaginari. Sempre que hi he vingut era en companyia i això distrau prou. Ara, tot solet, cada imatge és un regal per a la imaginació.

Os Lusíadas

He comprat un exemplar d'Os Lusíadas, la gran epopeia lusitana de Luis de Camões, en una bona edició destinada als estudiants portuguesos de secundària.

"As armas i os barões assinalados
que, da Occidental praia Lusitana,
por mares nunca dantes navegados
passaram ainda além da Taprobana."

Ho torne a dir: Galícia i Portugal tan prop i tan lluny entre ells i entre nosaltres

Recorde que la València romana fou fundada per soldats lusitans que ¿¿¿¿¿acompanyaven o van lluitar contra Viriat ????? [Comprovaré la dada en tornar a València]. De mar a mar! I tan oblidats i desconeguts els uns dels altres!

"Eternos moradores do luzente
Estelífero pólo, e claro assento,
Se do grande valor da forte gente
De Luso não perdeis o pensamento,
Deveis de ter sabido claramente,
Como é dos fados grandes certo intento,
Que por ela se esqueçam os humanos
De Assírios, Persas, Gregos e Romanos."

Início do discurso de Júpiter no concílio dos deuses, Canto I, estrofe 24.

Dissabte a Coimbra

Dissabte, 29 / agost / 2009 a les 20:43

Coimbra és bella i senyora, una mica decadent i abandonada, amb un riu ample i esplèndid que ja no recordava, el Mondego. Aquest matí he visitat les facultats que hi ha dalt del turó que conforma el centre històric, totes tancades amb pany i clau. No s'hi veia ni una ànima. El dia ha estat nítid i calorós, com aquella calor xafogosa que fa a València quan fa ponent. En plena calitja del migdia he visitat l'antiga biblioteca, on deu haver tresors que desconec: un petit lladrocini, 5 euros per visitar-la (en el preu hi havia inclosa la visita a una petita capella lateral). La Universitat Vella de Coimbra és una joia. Coimbra, d'antiquíssima tradició universitària (una de les més velles d'Europa, si no vaig errat), una ciutat que podria ser bellíssima si la restauraren del tot, però els diners s'esmunyen per no se-sap-on. Van molt a poc a poc, i ara estan destapant ruïnes romanes que hi ha al davall de la ciutat de la saviesa. Hi ha vida alternativa i he fet fotos de pintades curioses que penjaré en tornar. He fotografiat algunes cases que són "repúbliques alternatives" de gent jove, una cosa així com ocupes amb barreja d'estudiants. Ja hi van tornant. Avui n'he vist dos carregats de bosses, sota un sol inclement, que tornaven a la ciutat on fan vida acadèmica (supose que deuen tenir matèries pendents perquè la setmana que ve fan els exàmens). Seria interessant conéixer aquesta ciutat en ple curs escolar. Ara està com morta i desganada, amb alguns turistes dispersos (espanyols d'Espanya, algun català, italians, francesos i alguns nòrdics) que ni es noten.

A poc a poc he anat recordant els llocs que vaig visitar la primera volta que vaig vindre ací. Tenia 14 anys (1968) i per fer l'excursió de final de batxillerat, nosaltres, agosarats, ens vam decidir per conéixer Portugal (Lisboa, Fàtima i Coimbra), amb un passeig previ per Castella la Vella (Ávila, Salamanca...). Llavors tant ací com allí hi havia les corresponents dictadures, però nosaltres no ens n'acabàvem d'assabentar. Encara en conserve fotos en blanc i negre que repassaré en tornar a casa. Aquell viatge va ser tot un descobriment per a mi: em vaig fer el passaport, amb el consentiment patern, i vaig eixir per primera vegada fora; fora vol dir a l'estranger, perquè llavors era l'estranger, i ara, malgrat l'Europa unificada i sense fronteres, també ho és una miqueta. Els portuguesos continuen distants i recelosos; sobretot note una espècie d'odi soterrat als espanyols, que parlen castellà a tot arreu, perquè ací tothom els entén, i no s'esforcen gens per aprendre ni una paraula de portugués. Així ens van les coses.

He fet bona cosa de fotos amb el mòbil. Abans de venir m'havia comprat una cambreta digital però encara no hi estic aveat i se'm va oblidar el carregador de bateria a casa. Ara m'he refugiat de la calda sobirana en un lloc d'internet i ací us envie la crònica del dia. Demà faré via cap a Porto on m'estaré fins l'1 que alçaré el vol en direcció a Madrid amb Ryanair. Redescobriré Porto, que també se m'havia mig esborrat. En fi, allà va!

Porto sota la calitja

Diumenge, 30 d'agost

Fa tanta calor a Porto que l'única opció per aguantar la calda és una església, un centre comercial o un lloc d'internet com aquest on com a mínim corre l'aire. La imatge inicial de Porto bruta i abandonada es compensa amb la visió esplèndida del Douro i del passeig fluvial que demà recorreré, în xà'a Llâh. Se m'acaben les vacances, només em queda demà i el viatge de tornada de dimarts.

Dilluns a Porto

Diluns 31 d'agost a les 16:02

Avui és el darrer dia del viatge. Devers les 10 he baixat cap al riu. No es pot conéixer Porto sense baixar cap al riu. M'he comprat un tiquet per fer un creuer de 50' per davall dels 6 ponts que travessen la ria i l'estuari del Douro. Impressionant. Ha estat un bell comiat per a aquesta travessia que va començar el 20 a Santiago de Compostela. El dia es nítid i l'aire del riu, fresquet. El creuer i el passeig posterior pels molls i l'Alfàndega ha complert els meus desitjos. La riquesa arquitectònica de Porto és impressionant. Per això és patrimoni de la humanitat. Els molls i els voltants del riu els estan arreglant a poc a poc. Es necessitarien inversions multimilionàries per a recuperar aquest immens patrimoni. Es nota la crisi. Hi ha molts cartells penjats al centre mateix de la ciutat: Vende-se. He dinat vora els molls i ara m'he retirat al cíber de paquistanesos que vaig descobrir ahir. Suant com un viatger del migdia, escric aquesta anotació.

Des del dia 19 que vaig rodant pel món i el cos ja ho comença a notar; hi ha una certa enyorança de la tornada i del retorn a la normalitat, de la qual ben prompte quedaré fart. Així són aquests breus parèntesi en què el cos i l'esperit són relativament lliures per contemplar, per sentir, per no fer ni esperar res. Sóc davant l'estació de São Bento, fa caloreta i no sabia on refugiar-me. Demà serà un dia llarg.

València

Dimarts, 1 d'agost.

Ja sóc a casa, a la meua coveta. Fa una calor immensa i no he parat de suar. Des de les 5 del matí que he eixit del residencial Porto Novo, carrer d'Alexandre Herculano de Porto, que no he parat. Exhaust però feliç d'haver rematat el periple.

Les fotos

Si teniu ganes de veure-les, les podeu mirar ací.

"Quan tot ja s'ha comprés, què ens resta sinó partir?
Som les aus migratòries devers l'atzar inhòspit."

(D'Els caçadors salvatges)

Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: