L'estudiós txec del segle passat, A. R. Nykl, en el seu llibre clàssic sobre la poesia araboandalusina (1946), com a preàmbul inspirador del seu estudi, presenta tres citacions que, tot i tenir la solemnitat de les coses greus i serioses, i malgrat que emanen encara un romanticisme pur i exultant en plena Segona Guerra Mundial, fan de bon llegir i inciten a l'elevació de la intenció poètica. Ací les teniu:
1. Una tradició sufí del profeta Muhàmmad, contrapunt del seu propi punt de vista sobre "els poetes", expressat en la sura XXVI, vv. 224-226 de l'Alcorà: "Pel que fa als poetes, els segueixen els extraviats. No els has vistos que erren per totes les valls i diuen el que no fan?". Diu la tradició sufí abans esmentada:
1. Una tradició sufí del profeta Muhàmmad, contrapunt del seu propi punt de vista sobre "els poetes", expressat en la sura XXVI, vv. 224-226 de l'Alcorà: "Pel que fa als poetes, els segueixen els extraviats. No els has vistos que erren per totes les valls i diuen el que no fan?". Diu la tradició sufí abans esmentada:
قال النبيّ صلعم انَّ من البيان لَسحرًا وان من الشعر حِكَمًا
= El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.” (Ṭabaqātu š-Šāfi‘īyati l-kubrà)
2. Aquesta sembla del mateix Nykl, ja que no duu cap autoria.
"UN POEMA ÉS LA IMATGE MATEIXA DE LA VIDA EXPRESSADA EN LA SEVA FORMA ETERNA."
3. I finalment, una definició de P. B. Shelley en la seua Defensa de la Poesia:
"LA POESIA ÉS, DE FET, UNA COSA DIVINA. ÉS ALHORA EL CENTRE I LA CIRCUMFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT; ÉS ALLÒ QUE ABASTA TOTA CIÈNCIA, I ÉS ALLÒ A QUÈ TOTA CIÈNCIA S’HA DE REFERIR."
Shelley
2 comentaris:
M'encanta que intentes definir la poesia. Abans pensava que tota persona que ho intentara fer era carn de canó de crítiques fàcils i ad hoc: la poesia no es pot descriure. La meua concepció de la poesia s'acosta a la Nykl, la poesia és alguna cosa com la vida, però més que eterna, diria que és com un fragment petitet d'ella. Shelley... ja has avisat, massa romàntic per al meu gust. Ara bé, el que diu l'Alcorà (no allò de la saviesa en la poesia, que no ho crec massa tampoc) em sembla molt sucós. A vore si ens veiem per la nostra vall!
És clar, una cosa és la definició clàssica i sublim de la poesia i una altra de ben diferent, "els poetes". La civilització àrab, on el quefer poètic és el màxim nivell d'adab ('literatura' i alhora 'cortesia, educació, civiltat, companyonia'), sap ben bé distingir el que és diví del que és humà. Els poetes són humans, i n'hi ha de tota mena i condició, fins i tot de les malvestats més vils, però res té a veure la condició humana del poeta amb algunes de les seues produccions literàries que poden arribar, en els millors casos, a autèntiques produccions de projecció gairebé "divina", almenys des del punt de vista de l'auditori.
Publica un comentari a l'entrada