La Terra d'Enlloc
Per molts anys i panys, Manel!
-----------------------------------------------
MANEL ALONSO I CATALÀ (Puçol, l'Horta, 1962)
A Manuel García i Grau,
autor de La ciutat de la ira
UN POETA NO ÉS CAP CORRESPONSAL DE GUERRA,
cada dia agafa el metro i es deixa
arrossegar entre la multitud;
malmenja en un bar un entrepà
mentre llig els titulars de premsa.
A casa, assegut en el sofà, esguardant la pantalla anodina,
les parpelles li pesen com euros de plom.
Així i tot, el dolor i la ràbia que filtren
en la seua ment els mitjans de comunicació
són tan reals i intensos com si estiguera
amb el pit descobert
en primera línia de combat.
Ferit, s’asseu en la trinxera
i vessa sobre un tros de paper
tots i cadascun dels udols dels gossos perduts,
bastonejats per la crueltat i la ignomínia,
bastint mot a mot el pentagrama d’un cant
que en la nit que el devora llançarà al vent
com una ampolla en el mar de la desesperança.
De Correspondència de guerra, Alacant, Editorial Aguaclara, 2009, p. 17.
XIII Premi de Poesia Paco Mollà, Petrer, 2008.
2 comentaris:
hola salvador.... he trobat el teu blog a travès del facebook
jo també tinc un blog... Santi B...
poesiasantib.blogspot.com
t'acabo d'enllaçar...
esrecita@yahoo.es
feliçitats per estimar la poesia
Molt bo! Aniré seguint aquesta secció, pinta molt bé i comença de la millor manera que podria començar amb aquest poema d'en Manel que no conexia. Més endavant ja et faré algun suggeriment d'algun poeta no tan conegut (si és que no l'has posat)(un somriure)
Salutacions des del Maresme
montse assens
Publica un comentari a l'entrada