LA COMTESSA DE DIA
(final del segle XII o principi del XIII)
A CHANTAR M’ER DE SO Q’IEU NO VOLRIA
Comparable a les Heroïdes d’Ovidi, aquesta composició, escrita en forma epistolar, és una joia de la poesia amorosa provençal. La comtessa suposa orgull i veleïtat en els menyspreus de què la fa objecte l’amic. Enamorada apassionadament, invoca amb tota valentia la pròpia excel·lència, la seua noblesa, la seua bellesa i el seu cor lleial per atraure l’esquiu enamorat. El cançoner M l’adscriu a una donna de Tolosa.
(traducció de Salvador Jàfer, 26 de setembre de 2010)
I
A chantar m’er de so q’ieu no volria,
tant me rancur de lui cui sui amia
car eu l’am mais que nuilla ren que sia;
vas lui no·m val merces ni cortesia,
[5] ni ma beltatz, ni mos pretz, ni mos sens,
c’atressi·m sui enganad’e trahia
cum degr’esser, s’ieu fos desavinens.
II
D’aisso·m conort car anc non fi faillenssa,
amics, vas vos per nuilla captenenssa,
[10] ans vos am mais non fetz Seguis Valenssa,
e platz mi mout qez eu d’amar vos venssa,
lo mieus amics, car etz lo plus valens;
mi faitz orguoill en digz et en parvenssa,
e si etz francs vas totas autras gens.
III
[15] Meravill me cum vostre cors s’orguoilla,
amics, vas me, per q’ai razon qe·m duoilla;
non es ges dreitz c’autr’amors vos mi tuoilla
per nuilla ren qe·us diga ni us acuoilla;
e membre vos cals fo·l comensamens
[20] de nostr’amor. Ja Dompnidieus non vuoilla
q’en ma colpa sia·l departimens!
IV
Proesa grans q’el vostre cors s’aizina
e lo rics pretz q’avetz m’en atayna,
c’una non sai loindana ni vezina,
[25] si vol amar, vas vos non si’aclina;
mas vos, amics, etz ben tant conoisens
que ben devetz conoisser la plus fina,
e membre vos de nostres covinens.
V
Valer mi deu mos pretz e mos paratges
[30] e ma beutatz e plus mos fis coratges,
per q’ieu vos mand lai on es vostr’estatges
esta chansson que me sia messatges:
e voill saber, lo mieus bels amics gens,
per que vos m’etz tant fers ni tant salvatges,
[35] non sai si s’es orguoills o mals talens.
VI
Mas aitan plus vuoill li digas, messatges,
q’en trop d’orguoill ant gran dan maintas gens.
De Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, II, pàgs. 800-802.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatritz_de_Dia
http://www.youtube.com/watch?v=Iy4XKrTwGmM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada