dilluns, 23 de maig de 2011

[Poesia] Maria del Mar Bonet / B. Rosselló-Pòrcel: Sonet


SONET

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla -- fúria i foc -- en el seu pit.

La que era estamapa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Obra poètica, Mallorca, 1975, p. 25)

Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: