dijous, 14 de juliol del 2011

TdE177. [Poesia] Arnaut Catalan: "Lanqan vinc en Lombardia.."

ARNAUT CATALAN
(...1220-1253...)

I

Lan-  qan vinc     en Lombardia,
una bella domna pros
me dis, per sa cortesia,
mantz bels plazers amoros.
Et aissi, riçen jogan,
dels bels semblanz que·m fazia,
ieu, com folls, traissi·m enan
alqes plus que no·m tainhia.

II

An-  tan,    qan vas leis venia,
m'era sos bels cors joios,
dous e de bella paria,
e francs e de bell respos.
E pos saup qe ses enjan
l'amava e la temia,
anc pueis no·m fes bell semblan
aissi con far lo·m solia.

III

Gran  dan    ai per ma follia
pres, tan q'ieu sui vergoinhos;
mas homs folls leu no·s chastia
tro q'a pres dan angoissos.
E s'ieu per sobretalan
perdiei so qe plus valia,
a mi dons prec mercejan
q·em perdon o tos m'aucia.

IV

Chan-  tan    cuebri ma feunia,
on plus estave cossiros.
E si ieu jamais podia
far tan qe·m fos fatz perdos
de leis, cui dezir e blan,
s'ieu jamais pueis li failhia
ni passava son coman,
en eis lo jorn m'auçiria.

V

Tan  fan    d'enuei nuech e dia
fals lausengier enuios
q'om pros creire no·ls deuria
ni domn'ab pretz cabal·los.
E qi no·ls met en soan,
si eis destrui e galia,
q'uns m'en volc trair ugan
ses colpas q'ieu non avia.

VI

Proensal podon dir tan
qe la meilhor re q'i sia
et ab mais de beutat an
et ab mais de seinhoria.

Text: Martín de Riquer. Los trovadores. Historia literaria y textos, III. Barcelona (Planeta), 1975, pp. 1351-52.

Total de visualitzacions de pàgina: