diumenge, 11 de novembre de 2012

Imperfecta vida meua

Imperfecta vida meua,
feta de ponents i d'albes,
de camins inexplorats
i d'hores sense destí.
Qui habitarà després de mi aquest desert?
Qui nodrirà aquestes llums i aquestes ombres?
Finalment sabrem que anem cap a l'hivern
i ja no podrem fer-nos arrere.
I si evoquem els qui no són entre nosaltres, percebran els nostres crits desesperats?
Amb la mateixa suavitat de sempre l'hivern ens cobrirà.
I mentrestant la pluja generosa de novembre amara els geranis abandonats des de l'estiu, els cactus, les clívies, els agaves, els esquelets, les falagueres...
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: