(...300aC...)
LES FONTS
1
Reposa sota les belles frondoses fulles del llorer
gemat, i demana la dolça beguda a la font
per tal que, cansats del treball de l'estiu,
els membres reposis, airejats pel zèfir.
2
Jo, Hermes, em dreço en una cruïlla, prop
d'un hort ventejat que, no lluny del mar que blanqueja,
repòs ofereix per als homes cansats del camí,
mentre d'una font clara murmura baixet l'aigua fresca.
3
Foraster, sota d'aquest quer reposa els membres cansats:
dolç l'aire murmura enmig de les fulles ben verdes,
beu la fresca aigua de la font, per als caminants
regalada treva en l'estiu roent.
4
–Per què, Pan solitari, en el bosc molt frondós
t'asseus tocant amb aquest flabiol de veu harmoniosa?
–Perquè en aquestes muntanyes molles de rosada
la vedella pasturi trencant les espigues de borrissol tendre.
5
A Pan de pèls durs i a les nimfes que guarden
els ramats, Teòdot, pastor solitari, ha ofert aquest do
sota l'alt turó perquè, esgotat per l'estiu xafogós
l'han refet donant-li amb les mans aigua dolça com la mel.
Maria Àngels Anglada. Les germanes de Safo. Antologia de poetes hel·lenístiques. Barcelona: Edhasa, 1983, pàgs. 3-7.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada