diumenge, 4 de juny de 2017

Rafael Argullol: A vista d'ocell


RAFAEL ARGULLOL
(Barcelona, 1949)




II

A VISTA D’OCELL

De lluny, la ciutat és perfecta: res no destorba
la visió que té l’ocell en el seu vol.
Una vasta perspectiva s’ensenyoreix del detall
com l’oceà dissol l’escuma de les onades.
En la distància no hi ha ferida ni cicatriu,
en la terra no hi ha empremtes de les hores
perquè les hores no existeixen sota les tempestes del temps.
El segle, agonitzant, és un baixrelleu assiri
que s’ufaneja, bell, de la immensa destrucció i de la fúria,
de les inigualables guerres, del desafiament fet a l’home
i als déus: de lluny és perfecte
com perfectes són els altres segles
que vam aprendre als llibres. Aquest és l’error,
el delicte de la memòria humana, l’extraviament
de l’avui a l’abocador daurat de la Història.
Però en la perfecció no hi ha vida ni dolor ni goig.
Únicament de la petita sang es nodreixen
els carrers de la ciutat, les cases, el seu misteri,
dels focs sobtats que incendien la nit
i cremen la matèria dels somnis.
L’ocell vola massa alt per albirar el segle.
El contemplen millor l’escorpí, el gos i la serp.

Rafael Argullol. L’esmolador de ganivets. Un poema. Barcelona: Quaderns Crema (“In amicorum numero”, 9), 1998, pàg. 13.


Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: