TdE227. [Saviesa] Cohèlet: sobre la vanitat

LIBER ECCLESIASTAE

CAPUT 12

1  memento creatoris tui in diebus iuventutis tuae antequam veniat tempus adflictionis et adpropinquent anni de quibus dicas non mihi placent
2  antequam tenebrescat sol et lumen et luna et stellae et revertantur nubes post pluviam
3  quando commovebuntur custodes domus et nutabuntur viri fortissimi et otiosae erunt molentes inminuto numero et tenebrescent videntes per foramina
4  et claudent ostia in platea in humilitate vocis molentis et consurgent ad vocem volucris et obsurdescent omnes filiae carminis
5  excelsa quoque timebunt et formidabunt in via florebit amigdalum inpinguabitur lucusta et dissipabitur capparis quoniam ibit homo in domum aeternitatis suae et circumibunt in platea plangentes
6  antequam rumpatur funis argenteus et recurrat vitta aurea et conteratur hydria super fontem et confringatur rota super cisternam
7  et revertatur pulvis in terram suam unde erat et spiritus redeat ad Deum qui dedit illum
8  vanitas vanitatum dixit Ecclesiastes omnia vanitas
9  cumque esset sapientissimus Ecclesiastes docuit populum et enarravit quae fecerit et investigans conposuit parabolas multas
10  quaesivit verba utilia et conscripsit sermones rectissimos ac veritate plenos
11  verba sapientium sicut stimuli et quasi clavi in altum defixi quae per magistrorum concilium data sunt a pastore uno
12  his amplius fili mi ne requiras faciendi plures libros nullus est finis frequensque meditatio carnis adflictio est
13  finem loquendi omnes pariter audiamus Deum time et mandata eius observa hoc est enim omnis homo
14  et cuncta quae fiunt adducet Deus in iudicium pro omni errato sive bonum sive malum sit

http://www.thelatinlibrary.com/bible/ecclesiastes.html#12

El record del Creador i la vellesa

12

1 I recorda't del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s'apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa, els més vigorosos s'encorben; les dones que abans molien són poques i deixen de moldre, les qui guaitaven per les finestres ja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrer mentre s'apaga la remor de la mola; l'home es lleva amb el cant dels ocells, però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espanta i es té por de fer camí. L'ametller floreix,
la llagosta s'engreixa i la tàpera madura, però l'home se'n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda't del teu creador abans no es rompi el fil de plata i el llantió d'or s'esberli, abans no s'esmicoli la gerra a la font i la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra, el lloc on era, i l'alè de vida retorni a Déu,
ell que l'havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.

9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis. 10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat. 11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s'assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.

12 A més d'aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.

13 Final de l'obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home. 14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.

http://www.abcat.org/bci/