La llum s'apaga i els fanals es marceixen.
Hem anat prou lluny en el nostre desig?
Els astres es ponen en secrets de llum.
Ens fan sentir estranys enmig de la tempesta,
estranys, ocults, amagats dins les
coves,
arrecerats de la llum en les balmes i els pous.
I me n'aniré un bon dia
sense haver entés del tot
què hi havia vingut a fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada