14/IX/90
Si la nit enllaça les avingudes disperses en un batec incomprensible, com naixeran les flors de l'alba per a tots els mariners perduts?
Si la nit es refugia sencera en la solitud del cos, com naixeran perfums que facen suaus els cors dels amants?
Què s'espera? I què no s'espera? De tot allò que es construeix, de tot allò que es destrueix...
Si la nit augmenta el dolor de l'incert, quina esperança lliga tot allò que és dispers, que desunifica la claredat de la ment? En quin refugi pots escollir la mansió de l'amor?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada