TdE014. Esquinçalls

A vegades em sent lluny de tot i de tots. No és una sensació plaent, però m'arriba. Procure deslliurar-me'n tan prompte com puc i tornar a enganxar-me a la realitat, que tampoc no em compensa, i així i tot, és l'únic que tinc. He passat aquestes festes al poble, amb ma mare, perquè no se sentís sola i abandonada. Aquests retorns al poble sempre em reconforten pel contacte amb la natura pura i simple de la infantesa, malgrat els estralls i deixadeses que s'hi amuntonen. I d'altra banda, m'esquinça l'ànima en dolors i esgarrapades punyents. Remoc el passat i el present i el futur i de tot plegat només en trac aquella immensa sensació de solitud que a molts ens acompanya de manera indefugible.