TdE022. Manel Rodríguez Castelló. Ponts de paraules

PONTS DE PARAULES –Manel Rodríguez-Castelló– Tot encontre és una cita, va escriure, si la memòria no em falla, Octavio Paz. L'encontre de poetes que s'han citat a Alcoi aquest cap de setmana convertirà la ciutat en capital de la poesia durant tres dies, sense que l'afirmació, per una vegada, es puga confondre amb una de les hipèrboles que de tant en tant fabrica el xovinisme local. Els trenta-dos poetes que s'hi aplegaran vindran des de molts llocs de la geografia catalana amb les butxaques plenes de paraules. Porten vint-i-cinc anys citant-se. Guardonats, jurats, socis de l'entitat que organitza el premi Manuel Rodríguez Martínez, un home que sabé ser metge i poeta per a un poble, i autors locals constitueixen el grup d'amics units en eixa resistència civil que és la poesia en temps d'opacitats i d'estridència. Junts combatran les aus de mal averany que voldrien recloure el seu art en el museu de les coses inservibles. I ho faran com saben, enlairant la veu per homenatjar Joan Valls i Ovidi Montllor, els dos homes que amb més coratge i rigor van treballar contra la somnolència i les trampes de l'oblit, dos cims de la nostra cultura que els gestors públics encara es resisteixen a reconèixer com el que són: miracles orogràfics del patrimoni comú. Els poetes que s'han citat a la ciutat dels ponts porten davall el braç un exemplar de l'antologia Ponts de paraules perquè, com Salvador Espriu, se saben enginyers del diàleg, arquitectes de les paraules, creadors dels sentits. Aquesta nit s'aplegaran, entre més de cent cinquanta comensals, per a la litúrgia de la taula i la festa de la paraula. Demà tornaran a escoltar-se els seus poemes a La Glorieta, jardí que es disputa amb el Cantó el Pinyó el privilegi de ser el lloc de cita a tothom, com deia l'Ovidi. I Alcoi se'ls obrirà fratern i acollidor, amb eixe orgull amable que els indígenes conserven intacte malgrat tot el que els ha caigut damunt. La música que els poetes hi deixaran, a penes audible però plena de vida i matisos, es fondrà amb el paisatge. I el Barranc del Cint se l'escoltarà durant molt de temps amb un somriure. Levante 15 març 2008