Epigrames, Llibre Tercer, 65.
L'aroma d'una tendra donzella quan mossega una poma,
el dels efluvis procedents del safrà de Còricos,
el d'una vinya vella quan els primers raïms hi floreixen,
el que desprèn l'herba que acaba d'arrencar una ovella;
el de l'ambre mòlt, el d'un especier àrab, el de la murtra,
el que emet un foc quan empal·lideix per l'encens d'orient;
el de la gleva, lleugerament ruixada per una pluja d'estiu,
el de la corona que ha cenyit una cabellera xopa de nard.
Això, cruel Diadumen, és el que els teus besos exhalen.
Què passaria si me'ls fessis sencers, sense recança?
M. V. Marcial, Epigrames, introducció, traducció selecció i notes d'Antoni Cobos, Barcelona, Edicions de la Magrana, "L'Esparver Clàssic", 1994, p. 47.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada