TdE047. Ausias Marc. Poema LXXVII

[I] No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix; tota amor fall, sinó a si mateix; d'enveja és tot lo món conquistat. [5] Hom sens afany no vol fer algun bé: com lo farà contra si ab gran cost? Cascun cor d'hom jo veig pus dur que post; algú no es dol si altre null mal té. [II] Lo qui no sap, no pot haver mercé [10] d'aquell qui jau en turment e dolor. Doncs jo perdon a cascú de bon cor, si no són plant del que mon cor sosté. Secretament, ab no costumat mal, ventura em fa sa desfavor sentir. [15] D'Amor no em clam, si bé em porta a morir: bé i mal pensats, jo en reste cominal. [III] Altre socors de vostra amor no em val sinó que els ulls me demostren voler; ne res pus cert de vós no puc saber, [20] ans, si més cerc, per ser content no em cal. Jo veig molt hom sens amar ser amat i el mentidor tant com vol és cregut, e jo d'Amor me trop així vençut que dir no pusc quant só enamorat. Tornada [IV] [25] Amor, Amor, un hàbit m'he tallat de vostre drap, vestint-me l'esperit. En lo vestir ample molt l'he sentit, e fort estret quan sobre mi és posat. Ausiàs Marc (València 1397?-1459) Adaptat a la grafia actual. Font: Ausiàs March. Poesies. A cura de Pere Bohigas. Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Noemí Espinàs. Barcelona. Editorial Barcino. 2000. Pàgs. 246-7.