dissabte, 21 de juny de 2008

Ausiàs Marc. Poema LXXVII


























[I] No pot mostrar lo món menys pietat
com en present dessobre mi pareix;
tota amor fall, sinó a si mateix;
d'enveja és tot lo món conquistat.
[5] Hom sens afany no vol fer algun bé:
com lo farà contra si ab gran cost?
Cascun cor d'hom jo veig pus dur que post;
algú no es dol si altre null mal té.

[II] Lo qui no sap, no pot haver mercé
[10] d'aquell qui jau en turment e dolor.
Doncs jo perdon a cascú de bon cor,
si no són plant del que mon cor sosté.
Secretament, ab no costumat mal,
ventura em fa sa desfavor sentir.
[15] D'Amor no em clam, si bé em porta a morir:
bé i mal pensats, jo en reste cominal.

[III] Altre socors de vostra amor no em val
sinó que els ulls me demostren voler;
ne res pus cert de vós no puc saber,
[20] ans, si més cerc, per ser content no em cal.
Jo veig molt hom sens amar ser amat
i el mentidor tant com vol és cregut,
e jo d'Amor me trop així vençut
que dir no pusc quant só enamorat.

Tornada

[IV] [25] Amor, Amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'esperit.
En lo vestir ample molt l'he sentit,
e fort estret quan sobre mi és posat.

Ausiàs Marc (València 1397?-1459)

Adaptat a la grafia actual. Font: Ausiàs March. Poesies. A cura de Pere Bohigas. Edició revisada per Amadeu J. Soberanas i Noemí Espinàs. Barcelona. Editorial Barcino. 2000. Pàgs. 246-7.
Publica un comentari a l'entrada

Total de visualitzacions de pàgina: