TdE057. Abû Nuwâs

Abû Nuwâs (Hassan ibn Hani) (762-v. 812)

[Chebel 1995, EAI: 42-43] Un dels més famosos poetes araboperses i un dels més moderns també. Amic de Harûn ar-Raxîd, la cort del qual frequentà durant molt de temps; Abû Nuwâs és originari de la província iraniana del Khuzistan. Nascut a al-Ahwaz, passà la vida entre Kufa i Bagdad en temps de la fastuosa dinastia abbàssida, fou el confident de dos grans califes, Harûn ar-Raxîd i Al-Amîn. La llibertat de to amb què va abordar, en les seues Khamriyât, els temes bàquics i amorosos, ha estat inimitable. Ningú millor que ell va evocar la dolcesa de viure en els jocs de paraules i en l'ús d' imatges belles. També el recurs a la metàfora encadenada va fer d'ell el príncep dels poetes, un incomparable vividor i un dels lliures pensadors àrabs més reputats.

He abandonat les xicotes pels xicots i pel vi anyenc, he abandonat l'aigua clara.

Lluny del recte camí, he pres sense miraments el del pecat, perquè el preferesc.

He tallat les regnes i sense remordiments he arrancat la brida amb el mos.

(Abû Nuwâs, Le Vin, le vent, la vie, p. 91)

Més encara:

Ibrahîm an-Nazzâm ens llança autèntiques paraules blasfemadores. Em sobrepassa en ateisme i la seua heretgia és notòria. Hom li diu: «Què beus?» I respon: «En el meu got!» Hom li diu: «Què t'agrada?» I respon: «Per darrere!» --«I què abandones?» Resposta: «La pregària!» Hom li diu: «Què tems?» I diu: «Res més que la mar!» Hom li diu: «Tu què dius?» I diu: «Coses lletges!» Que Déu el faça cremar en el foc infernal!

(id., p. 14)

Un quartet pronunciat de viva veu, quan el poeta va veure un bell esclau que plorava un difunt:

Plora i perles brollen dels seus ulls mentre colpeja la rosa [el rostre] amb baies [els dits].

No plores pas un mort que ja han fet baixar a la fossa: Plora més aviat el qui acabes de matar ací a la porta.

(Pareja, Islamologie, p. 872).

Bibliografia: Abû Nuwâs, Le Vin, le vent, la vie, (trad. V. Monteil), París, Sindbad, 1979.

Correspondències: «Amor de l'amor», Embriaguesa, Xicot, Vi.