BERNARDO ATXAGA
(Asteasu, Euskalherria, 1951)
37 preguntes a l'únic contacte que tinc a l'altra banda de la frontera
Reduccions: Poesia basca contemporània, revista de poesia, núm. 22, Vic, juny de 1984.
Versió de Josep Daurella i Nadal
Digues-me, sou feliços els qui viviu frontera enllà? Trobeu amor ni que sigui en un vint o vint-i-cinc per cent dels qui vosaltres estimeu o, com aquí, resten muts els telèfons com si fossin cors deserts nit rere nit, com cors deserts a l'últim recambró del laberint?
Entre les terres del vostre regne, hi ha algun indret anomenat Greenland o Grenlàndia? Hi són ombrives les valls? Hi ha gasolineres de la Shell? No s'hi apleguen les papallones a les conquilles grogues? Ni a l'hivern? No hi ha hagut mai allà un espia amb el renom de Cenizas?
Digues-me, sou feliços els qui viviu frontera enllà? No somieu mai amb crancs? I amb nens cecs? Us recordeu mai del ciclista Tom Simpson? De com es va asfixiar pujant a l'Aubisque, i de la seva samarreta, com un tauler d'escacs estavellats, damunt la grava de la carretera?
A l'altra banda de la frontera, les fulles cobreixen els fruits? Hi ha maduixes? Els peixos abissals hi tenen pressentiment del sol? Saben destriar el mot llum del mot fosca? I aquells qui, en agafar el tren, s'esvaïren en la transparència del dia, van conservar fins a l'últim moment la il·lusió de romandre?
M'han dit que el destí dels ocells depén d'una glopada de vent, que al mar hi ha vaixells que no troben mai el port; quan vosaltres parleu del destí, en què penseu exactament? en els avantatges d'un treball segur o en allò que es menja amb taronja? En les vostres pregàries, ja hi teniu presents les caravanes del desert?
Són molta gent, sou molta gent en aquell regne d'enllà de la frontera? Aquesta gent que em trobo cada dia pel carrer, viuen allà?
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquest text feia part del recital de poesia Nocturn Imperi del Col·lectiu de Poesia Selva Negra [Joan F. Bolufer, Francesc Garcia Donet, Salvador Jàfer, Francesc M. Falcó (Fanel)].
Veu: Salvador Jàfer. Música: Derribos Arias. Europa. Grabaciones Accidentales. Madrid 1982.
Derribos Arias – Europa
Ara el recupere en memòria de totes les víctimes del sionisme i per despertar les consciències adormides de tots els qui viuen a l'altra banda de la frontera (el món occidental).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada